La novel·la “El Codi Da Vinci” de Dan Brown ha estat objecte de diverses opinions entre nosaltres. Primerament, cal destacar que la trama ens ha mantingut captivats des del principi fins al final. Cada capítol està carregat de misteri i intriga, fet que ha despertat el nostre interès i ha fet que vulguem continuar llegint el llibre fins al final.

En quant a si ens ha agradat, les opinions varien lleugerament. Un de nosaltres l’ha trobat bastant interessant per la manera com connecta fets històrics amb ficció, oferint simultàniament una perspectiva única sobre temes com la religió i el món de l’art. Un altra membre del grup ha trobat la trama envoltada de molts tòpics i previsible en alguns moments, descomptant-li sorpresa al desenvolupament de la història. I finalment, el tercer i últim, l’ha gaudit, tot i reconèixer algunes exageracions i llibertats creatives.

Pel que fa a recomanar-lo, dues persones del grup ho farien sense dubtar. Consideren que la novel·la és una lectura emocionant i amb prou elements per mantenir l’interès del lector. No obstant això, la tercera persona no el recomanaria, argumentant que hi ha altres llibres amb trames més profundes i personatges més ben desenvolupats.

En general, hem trobat la trama interessant, ja que planteja teories intrigants sobre la història i la religió. Les converses entre els personatges ens han fet reflexionar sobre diversos aspectes de la vida. No obstant això, també hem coincidit en què algunes interpretacions controvertides podrien haver estat el motiu de la censura en alguns països, ja que el llibre toca temes sensibles i polèmics.

Fent referència a la nostra experiència de la lectura, en general, hem experimentat emocions diverses. Alguns moments ens han mantingut enganxats i ens han fet sentir intriga, mentre que altres ens han semblat una mica forçats. Tot i això, hem mirat la part positiva, que seria la capacitat de l’autor per mantenir la tensió al llarg del llibre.

En conclusió, la novel·la “El Codi Da Vinci” ha generat opinions diverses entre nosaltres, des de l’entusiasme fins a la crítica constructiva. Indiferentment de les opinions personals de cadascú, tots coincidim en què és una obra que et fa reflexionar i debatre, cosa que enriqueix la nostra experiència com a lectors.

Els capítols 35 fins al 70 de “El Codi Da Vinci” de Dan Brown esdevenen un punt crític en la recerca del Sant Grial. En aquesta secció, els personatges principals, Robert Langdon i Sophie Neveu, continuen la seva missió de desxifrar les pistes enigmàtiques deixades per Jacques Saunière, el curador assassinat del Louvre. El misteri del Grial s’aprofundeix a mesura que l’argument es torna més complex i enrevessat.

Aquests capítols es caracteritzen per la tensió constant mentre Langdon i Neveu van resolent cada vegada més enigmes que els porten a indrets inesperats de França. El seu perseguidor implacable, l’assassí albí Silas, agent de l’Opus Dei, no està lluny i constitueix una amenaça constant per a ells.

Una part important de la història es centra en l’exploració d’obres d’art i simbologia oculta. La famosa pintura de “El darrer sopar” de Leonardo da Vinci juga un paper crucial en aquests capítols, ja que conté pistes vitals per a la recerca del Grial. La novel·la ofereix una perspectiva fascinant sobre la simbologia i l’art renaixentista, mostrant com les pistes s’amaguen en plena vista dins d’obres mestres.

A més de l’aspecte de la recerca, aquests capítols aprofundeixen en el desenvolupament de la relació entre Langdon i Neveu. S’explora més a fons el passat i els motius que els impulsen en la seva determinació de descobrir el secret del Grial.

En resum, els capítols 35-70 de “El Codi Da Vinci” mantenen al lector interessat en una trama intricada, plena d’acudits i simbologia oculta, alhora que revelen detalls essencials sobre la recerca del Sant Grial i el paper de personatges clau com Leonardo da Vinci. Aquesta part de la novel·la és crucial per a la trama i manté un nivell elevat d’emoció i intriga.

Sincerament, opino que surt més a compte llegir el llibre i no veure la pel·lícula degut a que al llibre hi surten molts més detalls que a la pel·lícula, els quals millor no perdre’s.

Finalment, m’agradaria concluir dient que personalment, el que he arribat a llegir fins ara m’ha encantat i fascinat i considero que aquest llibre promet una trama molt interessant i motivadora de cara als futurs capítols; també m’agradaria desitjar una molt bona lectura als integrants del meu grup.

Aquest llibre es diu el codi da vinci, és una novel·la de misteri escrita per Dan Brown, publicada el 18 de març del 2003.

El llibre tracta sobre un misteri que deixa en Jacques Saunière, un aparentment normal vigilant del museu Louvre, va deixant pistes per la seva neta i en Robert Langdon, dos protagonistes del llibre, abans de ser assassinat pel Siles, un monge albí, devot numerari de l’organització catòlica Opus Dei.

En el primer terç del llibre, és com si la història, d’ençà que en Siles mata a en Jacques Saunière, agafa dos fils diferents, i normalment es van intercanviant les parts de la història per capítols, és a dir al capítol 7 parla de l’escena d’en Robert Langdon i al 8 està amb la d’en Siles, amb això va lligant diferents aspectes dels dos moments importants que van passant a la vegada.

En Robert Langdon és el protagonista, un personatge fictici que no només surt en aquesta novel·la, sinó que també apareix per exemple a la d’àngels i dimonis també d’en Dan Brown, en la novel·la el codi da vinci, en Robert Langdon és un professor americà, que és molt apassionat en les coses i creences antigues, i sap molt dels déus i deesses.

La Sophie Neveu és un personatge secundari, un personatge fictici experta en criptografia de la policia francesa, amb 32 anys és la neta d’en Jacques Saunière, i ajuda a en Langdon a desxifrar el codi ocult que ha deixat el seu avi.

Quant a aspecte lingüístic, la novel·la com moltes no és fàcil, hi ha moltes paraules que no entenc i molt característiques en els termes dels quals parlen, al parlar molt sobre l’antiguitat, les paraules i els coneixements són relacionats.

És una novel·la molt rebuscada on no només la història sinó les paraules utilitzades també són rebuscades, una de les coses que he vist llegint-la és que detalla molt per exemple els objectes o les escenes que explica, i això t’ajuda a integrar-te més a la història.

De moment el que porto llegint de llibre, m’està agradant molt, crec que m’ajuda llegir una novel·la perquè a part de no llegir només llibres amb dibuixos o imatges, és una manera d’imaginar-t’ho tot, sobretot si no has vist la pel·lícula abans, ajuda a la teva imaginació i estimula al cervell per crear escenes o personatges mitjançant les definicions detallades que posen.