Arxiu de la categoria: 1984

tercera part 1984

Winston i Julia consoliden la seva relació i s’enfronten als perills al seu refugi secret. Winston reflexiona sobre les seves pors i la seva infància, mentre descobreixen la vaporització de Syme. Una trobada amb O’Brien alimenta les seves esperances de rebel·lar-se. Malgrat creure en la invulnerabilitat del seu amor, la història revela la seva equivocació. Winston i Julia visiten l’apartament d’O’Brien amb la intenció de unir-se a la resistència contra el Partit. Després de confessar els seus crims de pensament, O’Brien confirma l’existència de la Germandat i adverteix sobre els perills. Més tard, mentre llegeixen un llibre revelador, descobreixen un telescreu ocult, traït pel propietari de l’apartament, Mr. Charrington, que és membre de la Policia del Pensament. La detenció imminent de Winston i Julia marca un gir crucial en la trama. Winston experimenta tortures físiques i psicològiques a la Ministra de l’Amor, perdent la noció del temps. Sotmès a interrogatoris i tortures per O’Brien, Winston renuncia al seu amor per Julia i accepta la realitat del Partit, que busca el poder pel poder mateix. La brutalitat del règim totalitari i la capacitat del Partit per controlar la ment destaquen en aquesta secció. Winston es recupera físicament al Ministeri de l’Amor, però O’Brien indueix una transformació psicològica. Accepta la perspectiva del Partit, escriu consignes conformes i creu que la rendició total és inevitable. En un somni, revela la seva debilitat amb el nom de Julia. A la Sala 101, enfronta la seva pitjor por, les rates, i traïx Julia per evitar-la. Alliberat, a la societat, Winston és un home trencat i totalment submès al Partit. Reflexiona sobre la seva vida al Chestnut Tree Cafe i, malgrat tenir un paper insignificat al Partit, la seva lleialtat a Big Brother és completa. La victòria militar d’Oceania sobre Euràsia reforça la seva creença en la infal·libilitat del Partit. La novel·la acaba amb Winston acceptant la derrota total i estimant Big Brother, evidenciant la implacable eficàcia del control totalitari.Winston i Julia consoliden la seva relació i s’enfronten als perills al seu refugi secret. Winston reflexiona sobre les seves pors i la seva infància, mentre descobreixen la vaporització de Syme. Una trobada amb O’Brien alimenta les seves esperances de rebel·lar-se. Malgrat creure en la invulnerabilitat del seu amor, la història revela la seva equivocació.

Winston i Julia visiten l’apartament d’O’Brien amb la intenció de unir-se a la resistència contra el Partit. Després de confessar els seus crims de pensament, O’Brien confirma l’existència de la Germandat i adverteix sobre els perills. Més tard, mentre llegeixen un llibre revelador, descobreixen un telescreu ocult, traït pel propietari de l’apartament, Mr. Charrington, que és membre de la Policia del Pensament. La detenció imminent de Winston i Julia marca un gir crucial en la trama.

Winston experimenta tortures físiques i psicològiques a la Ministra de l’Amor, perdent la noció del temps. Sotmès a interrogatoris i tortures per O’Brien, Winston renuncia al seu amor per Julia i accepta la realitat del Partit, que busca el poder pel poder mateix. La brutalitat del règim totalitari i la capacitat del Partit per controlar la ment destaquen en aquesta secció.

Winston es recupera físicament al Ministeri de l’Amor, però O’Brien indueix una transformació psicològica. Accepta la perspectiva del Partit, escriu consignes conformes i creu que la rendició total és inevitable. En un somni, revela la seva debilitat amb el nom de Julia. A la Sala 101, enfronta la seva pitjor por, les rates, i traïx Julia per evitar-la. Alliberat, a la societat, Winston és un home trencat i totalment submès al Partit. Reflexiona sobre la seva vida al Chestnut Tree Cafe i, malgrat tenir un paper insignificat al Partit, la seva lleialtat a Big Brother és completa. La victòria militar d’Oceania sobre Euràsia reforça la seva creença en la infal·libilitat del Partit. La novel·la acaba amb Winston acceptant la derrota total i estimant Big Brother, evidenciant la implacable eficàcia del control totalitari.

1984

FINAL PRIMERA PART 

Winston es va separar de la seva parella Katherine, però mai es va arribar a separar, segons la pràctica del partit, el partit treballa contínuament a eliminar tota mena de plaer sexual. Els matrimonis han de ser aprovats per un comitè, no han de tenir cap classe d’atracció física, l’objectiu d’aquests matrimonis és la descendència, no buscar el plaer o satisfacció personal.

En Winston reflexiona sobre com el partit ha afirmat haver llibertat a les proles (els únics segons ell que poden derrocar el partit) de l’esclavitud de la societat capitalista, quan la realitat és que continuen vivint a la misèria, amb una esperança de vida de seixanta anys. La política del pensament sempre està buscant a gent que sigui massa intel·ligent o conscients de les activitats per apartar-los de la societat i que no siguin cap problema.

A prop de la tenda d’antiguitats on va comprar el diari la ploma i la tinta, veu a un home molt vell entrar en una cantina i decideix córrer el risc i preguntar-li sobre la vida abans de la Revolució. 

En Winston li compra un glop i comença a fer-li preguntes puntuals sobre el passat, i sobre com han canviat les coses de la Revolució. Winston no tenia la resposta que volia, ja que el senyor no li deia si la vida era millor o no abans de la Revolució.

Frustrat acaba a la tenda d’antiguitats, quan es decideix a comprar, però el senyor Charrington (l’amo de la tenda) li suggereix a Winston que vagi a veure una altra habitació, Winston s’adona que no hi ha telepantalla. Surt de la tenda pensant com seria llogar l’habitació de la tenda d’aquell vell.

 

SEGONA PART

Un matí Winston decideix prendre un descans del treball i anant al lavabo veu a la noia del cabell fosc caminant cap a ell. La noia cau, i en Winston va cap a ella per ajudar-la quan ella discretament li entrega un paper. Ell no sabia que era, ja estava pensant si seria una advertència o una citació de la policia del pensament, però quan el llegeix veu “T’estimo” i es queda impactat. 

Més tard intenta tenir una cita amb ella, però no sabia ven bé com posar-se en contacte. Durant la següent setmana continuaven esquivant-se al menjador fins que en Winston a l’hora de dinar seu a prop d’ella sense ningú a prop i pràcticament xiuxiuejant i sense mirar-se acordar reunir-se en la plaça de la Victòria.

A la plaça hi havia una multitud de gent, i això va fer que tots dos poguessin estar un al costat de l’altre sense cridar l’atenció. La noia va començar la conversa molt directa, parlant de reunir-se a un punt específic i distant, el següent diumenge a la tarda. Winston està d’acord.

El diumenge Winston va anar al camp tal com li va explicar la noia. Esperant-la ella el troba i se’n van a una zona encara més apartada. Comencen a parlar i ell s’assabenta que ella es diu Júlia, ella ja sap des de fa temps que ell és en Winston Smith. Ell li confessa haver cregut que ella era part de la policia del pensament, a ella li sembla una idea bastant graciosa, però sembla contenta de ser tan creïble.

Quan ja estaven tornant la Júlia s’arrenca la roba i s’abracen. Després de tenir relacions sexuals en Winston compara el seu romanç amb un acte polític: un cop contra el Partit.

La Júlia ja estava pensant en un altre lloc per tornar a reunir-se, ja que anar al mateix lloc més d’un parell de vegades és perillós. La següent vegada va ser al campanar d’una església en ruïnes. Allà a l’església en Winston va conèixer molt de la vida de la Júlia, com que té vint-i-tres anys, viu a un alberg amb altres noies, que treballa al departament de ficció escrivint novel·les… Tampoc té records de la vida abans de la Revolució ni coneix a algú que ho faci.

Winston li va explicar com era la seva vida, i li va parlar de la seva exparella, a la qual li deia la “pensabé”, ja que ella era totalment lleial al Partit. Fins al punt que va considerar matarla en una caminada, però no ho va fer, La Júlia considera que ho hauria d’haver fet. I ell està d’acord.

Després d’una estona en Winston comença a comprendre que la Júlia creu que és possible continuar una vida secreta mentre que ell pensa que la policia del pensament els trobarà. Li expressa aquesta idea i li diu a la Júlia “nosaltres som els morts”. Ella contesta que encara no estan morts i comença a descriure el pla per tornar-se a veure.

 

Em sembla que estan arriscant-se bastant en tenir aquesta relació que tenen, ja que com que no era ben vist per la societat els podria passar qualsevol cosa. Personalment, no estic d’acord amb aquesta societat, ja que l’opinió de qualsevol persona és important i viure en una dictadora en la qual no pots expressar el que senta és molt difícil.

1984

El llibre anomenat 1984 escrit per l’autor George Orwell és un llibre en cintra del totalitarisme que es va escriure l’any 1948.

Winston Smith, el protagonista, treballa al ministeri de la veritat on el seu ofici es basa a retocar informació i la història de la seva superpotència, dirigida pel gran germà. Aquest ofici no li agrada, ja que l’únic que està fent és que tots els errors que ha comès el gran germà, els està eliminant per complet i els està retocant i serà com si no existissin. Hi ha quatre tipus de ministeri diferent: El ministeri de la veritat que s’ocupava de les notícies, espectacles, l’educació i les belles arts. El ministeri de la pau s’ocupava de la guerra, el ministeri de l’abundància que era responsable de l’economia, i per últim el ministeri de l’amor.

Winston Smith és dels pocs que estan en contra del gran germà, per això d’anar molt amb compte quines coses diu i com actua, ja que està vigilat com a tots els habitants. Tenen diferents formes de vigilar-los, per exemple per la telepantalla, també passen de tant en tant helicòpters de vigilància i per últim, els joves espies que són infants que el seu treball és seguir a gent sospitosa. Ell decideix fer un diari, on expressa la seva opinió sobre el gran germà. En aquest hi ha comentaris com fora el gran germà. Winston sap que si l’enxampen amb aquest diari el podrien matar.
Winston ha de fingir que està a favor d’aquest gran germà, però també té sospites d’algunes persones que també estan fingint. De moment no es vol arriscar a parlar amb ells perquè si s’equivoca podria firmar la seva mort.

La meva opinió sobre aquesta primera part es que em semblaria molt difícil està rodejat de gent que no opina el mateix que jo i haver de fingir la meva opinió. També estaria espantat per les conseqüències que podrien passar si algun moment faig algun mal comentari o gest.