La segona part del llibre segueix les experiències de Lazarillo, un jove desafavorit a l’Espanya del segle XVI.
Comença amb la trobada amb un escuder auster a Toledo, on lluiten junts contra la pobresa i l’escassetat. Posteriorment, descriu les seves dificultats amb un escuder orgullós i endeutat, seguit del seu temps amb un clergue avar i controlador. Les experiències de Lazarillo reflecteixen la duresa de la vida dels desafavorits i presenten crítiques satíriques de la societat de l’època. A la secció final, Lazarillo pateix ferides a mans del seu cec amo, cosa que l’impulsa a buscar un nou amo i continuar la seva lluita per la supervivència. Al llarg de la travessia, exposa les dures realitats de la vida a l’Espanya del segle XVI, on l’escassetat, l’avarícia i la lluita per la supervivència dominaven la vida de les persones de classes socials baixes. Lazarillo, malgrat les seves nombroses dificultats, es mostra com un individu astut i observador, capaç d’adaptar-se a diverses circumstàncies adverses.
Personalment, el llibre em sembla bastant interessant encara i que té alguns punts negatius des del meu punt de vista, com que és un llibre bastant lent que li agrada explicar les coses amb detall, moltes pàgines són bastant espesses, encara i així el llibre t’acaba despertant interès i vols continuar llegint, ja que és molt interès com es vivia a l’Espanya del segle XVI i la pobresa que hi havia i la forma en la qual t’ho explica, també l’autor critica bastant a la figura que té l’església en aquell moment de la història.
