En els capítols 8, 9 i 10 es destaquen les tensions i lluites de poder entre els porcs, que lideren la granja, i com alguns comencen a adoptar comportaments similars als humans que originalment repudiaven. La traïció i la manipulació dels porcs cap als altres animals esdevenen evidents. La situació emplaça amb l’aliança entre els porcs i els humans, revelant la traïció completa dels ideals originals de la rebel·lió. Els porcs es tornen indistingibles dels humans als ulls dels altres animals, i el lema original “Tots els animals són iguals” és modificat pels porcs a “Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que altres”.

La novel·la conclou amb la total consolidació del poder en mans dels porcs, que han adoptat completament el mode de vida i l’opressió que inicialment van rebutjar.

La meva opinió sobre aquests esdeveniments és que Orwell ofereix una crítica mordaç a les revolucions que, en lloc de treure més igualtat i justícia, sovint resulten en la substitució d’un règim opressiu per un altre. “La rebel·lió a la granja” és una al·legoria poderosa que il·lustra com els ideals inicials poden corrompre’s a mesura que aquells en el poder s’hi aferren. L’obra destaca la importància de la vigilància constant contra la corrupció i la traïció dels principis fonamentals per mantenir una societat justa.

Al final el llibre sí que m’ha agradat, i per a gent que no li agraden els llibres d’història i per saber la situació que van viure en aquella època, és molt bo i està ben estructurat també per a gent que no li fascina llegir, com a mi.