Títol: Joc brut

Autor: Manuel de Pedrolo

Any de publicació: 1965

Gènere: Novel·la policíaca

Perquè el van prohibir: Aquest llibre va ser prohibit, ja que era en català i va ser publicat durant el franquisme, durant aquesta època el català estava prohibit, i per tant van blocar aquest llibre.

Sinopsi: En Xavier i la Juna són molt diferents i en aquesta obra es pot veure clarament com hi ha un joc d’interessos i d’amor i que desencadena aquest.

“Joc brut” va ser escrit per Manuel de Pedrolo l’any 1965 a Espanya, la llegua original en la qual està escrit el llibre és el català. Llavors a Espanya hi havia una dictadura feixista. Aquest llibre va ser prohibit durant el període de la dictadura, ja que estava escrit en català i en aquella època no estava permès aquesta llengua. 

“Joc brut” gira al voltant d’un enrevessat pla, que elabora, la protagonista “Juna”. Els dos protagonistes es coneixen i van quedant puntualment. Quan fa ja un temps que queden, ell li diu que l’estima i que vol estar amb ella, la Juna pel contrari li diu que no poden estar junts perquè ell és pobre i no vol viure en la misèria la resta de la seva vida. Però que quan el seu oncle mori ella heretarà tot, i això significa que serà rica.

La Juna elabora un pla per poder matar al seu oncle, però no serà ella qui hagi de fer aquest acte, si no en Xavier. La June fent-li xantatge acaba convencent-lo perquè ho faci.

En Xavier és un noi que s’enamora perdudament de la Juna i això fa que es torni insistent per aconseguir que la Juna li faci cas. 

Per altra banda, la Juna al principi sembla que sigui una noia molt sensible, però té un caràcter molt fort i és bastant manipuladora. Aconsegueix fer creure al Xavier que matar al seu oncle és l’única opció que tenen per poder estar junts. Un exemple és a la pàgina 94, on són a casa d’en Xavier i ella li diu:

• És que t’estimo!
• No prou, pel que veig.
• Sí, Xavier, sí! Tinc por de perdre’t… I això, aquí… És sòrdid.
• No tinc res més – vaig contestar.
• No podria viure en un indret com aquest. No podria…
• No tinc res més – vaig repetir. 

Seguidament, ella va interpretar un paper de noia plena de tristesa perquè segons ella no podien viure junts així, per això s’havien de separar. És en aquest moment que en Xavier diu:

• Què he de fer?

La Juna sap que aquí ja ha aconseguit el que volia, que en Xavier matés al seu oncle. 

Crec que es pot apreciar en la narració del llibre que la Juna s’aprofita de la seva bellesa i d’en Xavier, un noi feble i enamorat, per poder d’ur a terme el seu pla sense ella implicar-se. 

L’autor utilitza un vocabulari que a vegades és complicat d’entendre, són paraules poc usuals als textos o llibre que he llegit, però amb el context s’acaba entenent bé. La narració és molt clara, sempre narra segons el punt de vista del protagonista i quan la Juna i el Xavier estan junts hi ha guió perquè estan dialogant. 

Mentre llegia el llibre anava imaginant tot el que estava passant i intentant relacionar-lo amb l’època en la qual estaven, hi ha moltes parts on veig clarament l’època en la qual estan, en canvi, n’hi ha algunes que les veig molt avançades pel moment històric en el qual estaven.