El que el grup opina sobre aquest llibre és que és un llibre molt fascinant i molt reflexiu, ja que tracta sobre la naturalesa humana, la solitud i la recerca de significat en un món que sovint sembla indiferent. I per concloure, la història de Gregor Samsa, Kafka ens submergeix en un món surrealista on la metamorfosi física es converteix en una finestra per explorar les transformacions emocionals i psicològiques que tots enfrontem en algun moment de la vida.

La qüestió de quant queda de la humanitat de Gregor domina la segona secció de la història. A mesura que els membres de la família Samsa s’adapten a la nova situació amb Gregor, cadascú sembla desenvolupar una percepció diferent de quanta humanitat hi queda. Al començament de la secció, per exemple, Grete deixa llet a Gregor, aparentment assumint que la seva preferència per la llet quan era humà continua ara que és un insecte. 

La suposició suggereix que Greta creu, almenys inicialment, que una part de Gregor continua sent la mateixa. Però a mesura que s’adona que els gustos gastronòmics de Gregor han canviat i que ara li agrada gatejar per les parets de la seva habitació, Grete comença de mica en mica a concebre Gregor com un insecte. En resposta, ella suggereix treure totes les pertinences de Gregori de la seva habitació per eliminar obstacles al seu gateig i fer l’espai més adequat per a un insecte. La mare, d’altra banda, protesta dient que

Gregor voldrà les seves coses quan torni a ser el mateix que abans, i anteriorment a la secció fins i tot es refereix a Gregor com el seu “fill desafortunat”, cosa que implica que encara creu que Gregor és fonamentalment el mateix. Malgrat la seva aparença. El pare no dona indicis que consideri Gregor de la mateixa manera i l’ataca com si fos un animal salvatge quan s’escapa de la seva habitació.