El tercer viatge és a l’illa Laputa, Gulliver arriba a Laputa, una illa flotant poblada per científics i intel·lectuals que les seves ments estan tan preocupades pel seu treball que queden completament desconnectades de la realitat.

Els habitants de Laputa són famosos pel seu interès per la música i les matemàtiques, així com per la seva obsessió pels conceptes i càlculs amorfs. L’aïllament de la intel·lectualitat del món exterior està representat en certa manera per la pròpia illa. Gulliver es troba amb coses estranyes en aquesta illa, com a científics que necessiten ser colpejats amb un bastó per a parar esment i dones que usen “bragueros ” en forma de con per a impedir que els homes mirin a altres dones.

Gulliver es topa amb coses i situacions estranyes i gent estranya al llarg del temps a l’illa, que són un reflex de les obsessions i tendències intel·lectuals de l’època. Swift critica la falta d’aplicació pràctica de la ciència i la teoria en aquesta secció del llibre, així com la desconnexió dels intel·lectuals amb les qüestions socials urgents. 

En el quart viatge, Gulliver arriba a la terra dels Houyhnhnms, una espècie de cavalls racionals i virtuosos que són governats per la raó i la lògica. En aquesta terra, els éssers humans són retratats com a éssers brutals i viciosos, i Gulliver es troba en una situació en la qual lluita per adaptar-se a la societat dels Houyhnhnms a causa de la seva pròpia naturalesa humana.

En aquest quart viatge, Swift fa una crítica mordaç a la humanitat i les seves imperfeccions a través de la comparació amb els Houyhnhnms. Gulliver és incapaç de comunicar-se plenament amb els Houyhnhnms a causa de les limitacions del seu idioma i la seva incapacitat per a comprendre la lògica pura dels cavalls. La conclusió d’aquest viatge és que Gulliver és expulsat de la terra dels Houyhnhnms a causa de la seva humanitat i es converteix en un exiliat en la seva pròpia terra, on no pot suportar la companyia de la seva pròpia espècie a causa del que ha après en el seu viatge.