És molt estrany com he pogut pensar que aquest llibre tindria una història normal tal com diu el títol dos nois donant-se un peto, però no ha sigut així. Quan només ho vaig començar a llegir em vaig adonar que no has de jutjar les portades per com siguin, ja que no saps que hi haurà a dins. David Levithan, l’autor d’aquest llibre, ha narrat la historia de dos nois que volen aconseguir el record del peto. 

Dins d’aquesta història trobem molts conceptes que sorprenen com per exemple et pots preguntar per què l’autor va escollir la història de dos nois i no d’un noi i una noia. A més és molt peculiar de la manera en què explica el que succeeix, a mi em va sorprendre, ja que el context històric en què trobem el llibre és l’actualitat, però qui narra l’historia va ser un dels antics gais que no van poder gaudir la seva vida amb llibertat, ja que no podien sortir de l’armari per por al que digués la gent. Així mateix, la gent no els acceptaria i al llibre expliquen la història d’aquests nois que cada cop estan tenint més llibertat.

A part és una historia on ens ensenyen molts valors necessaris, com són la igualtat, la tolerància, el respecte, i sobretot, la importància de l’amor per canviar el món.

El primer que vaig veure en començar el llibre va ser que no hi havia capítols i vaig pensar que era molt estrany, ja que tots els llibres que havia llegit en tenien. Així que vaig pensar que seria una nova manera de llegir un llibre. També em vaig fixar que no hi havia punts de vista, ja que hi havia només un narrador que estava mort, però que podia veure la vida dels protagonistes i la comprava amb la seva de fa 40 anys. Em va semblar molt estrany, mai ho havia vist i no sabia si podria entendre de què tractaria. 

Hi havia diversos protagonistes i al principi era una mica embolic les histories, però després entens que cadascun d’ells tenen algo en comú. Pel que vaig entendre hi ha dos dels protagonistes que han d’aconseguir fer el record del peto i és més o menys on se centra la història. A més aquests dos tenen un passat en comú, ja que havien estat junts i ara eren millors amics. Guanyant aquest record voldrien donar un missatge a les persones dient-los que dona igual com siguis, ja que principalment ets un humà i és per això per què t’has de preocupar.

M’he fixat en un dels punts lingüístics i narratius molt importants de la història com pot ser la del text, ja que ho explica en primera persona com si ho estigués vivint, però al mateix temps que aquesta ho narra, posa alguns exemples de com ho va viure ell o ella en la seva època. Un exemple pot ser que quan era jove no podia sortir de l’armari per por al que els altres li diguessin, però els protagonistes ja no tenen tanta por i ho diuen. O que als anys 80 no hi havia tants recursos quan agafaves la malaltia de la Sida que es transmetia sexualment, actualment els protagonistes tenen molts recursos per salvar-se si ho agafaven.

En la meva opinió és un llibre que jo crec que l’hauríem de llegir tots per tot el que ens ensenyen, però al mateix temps és una mica difícil d’entendre si no et posen en situació, ja que pots veure el títol del llibre que et pot donar una pista, però mai sabràs que passa al llibre si no tens context històric. A més al no tenir capítols pots pensar que és diferent, però alhora no t’assabentes de res, ja que no saps quan comença una història i acaba l’altra.

Per finalitzar, la temàtica seria LGTBIQ+, ja que com ja us havia dit abans, hi ha dos nois que es donen un peto i que són gais. A més, l’aspecte lingüístic és la narrativa que sí que es pot veure que ho explica amb molts detalls i fa canvis de l’actualitat als anys 80. 

Crec que com ja us havia dit el significat d’aquest llibre i la importància, són molt convenients, ja que ens fan entendre com està la societat d’avui en dia que continua sense entendre per què dos nois s’han de donar un peto i crec que seria un llibre que hauria de llegir qualsevol persona.

Per concloure m’agradaria dir que a aquest llibre és un dels llibres més estranys i extraordinaris que he llegit i que el recomano molt perquè ens ensenya molt sobre com està la societat avui en dia i com estava fa molts anys.