Com a grup tenim diverses opiniós respecte aquest llibre, per una part hi ha persones a les quals els ha agradat, ja que els agraden els llibres que plantegen un nou món, una nova manera de mirar les coses, i que et fan preguntar qüestions que mai t’haguessis preguntat si no haguessis llegit el llibre. Un Món Feliç m’ha fet qüestionar aspectes molt bàsics de la nostra societat si una societat com la que descriu el llibre podria funcionar, encara que no fos ètica, i plantejar-me que signifiquen realment termes com felicitat o llibertat, i a més ho fa a través de la poesia.

Per una altra part, hi ha persones a les quals no els ha agradat, ja que troben que avança molt lent i tot el context el troba deshumanitzant, tot i que s’entén que és part de l’atractiu, aquí juga una gran part el gust per la lectura.

Com es pot veure les nostres opinions són completament oposades i ens agrada i desagrada el llibre per més o menys les mateixes raons. Si ets una persona que els agrada la distopia, poder plantejar-te diferents preguntes, un món completament diferent i que pot arribar a ser deshumanitzant, aquest llibre et pot agradar.

En aquesta segona part del llibre veiem com en Bernard i la Lenina marxen a veure Malpaís, un lloc on la civilització funciona com a “l’antiguitat”, vull dir, un lloc on no es creen a les persones per embrions duplicats, on la gent viu en famílies, el que vindria a ser la nostra societat.

En aquest lloc es troben amb la Linda, una dona criada al nou món que en un viatge a Malpaís es queda embarassada i ja no pot tornar a casa seva. Per la qual cossa es troba en un lloc amb tradicions completament oposades a les seves i les quals no entén, a més a més, al nou món la gent està molt enganxada al soma, una droga que és molt habitual, i en el moment en què arriba a Malpaís ho passa malament sense ella.

La Linda té al seu fill que neix a Malpaís, però mai ha sigut inclòs en les seves tradicions, ja que la seva mare no tenia gaire bona reputació dins d’aquell lloc, ell sempre ha desitjat sortir del Malpaís o ser inclòs en les seves tradicions, i en el moment en què Bernard li ofereix poder sortir d’allà i marxar al nou món accepta sense pensar-ho dos cops.

Aquest és un llibre escrit per Aldous Huxley, un escriptor anglès nascut l’any 1894.

L’any 1932 va escriure aquest llibre, un món feliç, una distopia que planteja un món on els infants són engendrats artificialment, duplicant els embrions fins a 16.000 cops. Un món on els infants no són educats amb famílies, sinó en escoles, en el que se’ls manipula durant tota la infància perquè estiguin conformes amb el món que els hi ha tocat viure i els rols que els hi pertanyen a cadascú.

És un llibre escrit en 3a persona, que va combinant diversos punts de vista dels diferents personatges del llibre. Hi ha moments en què barreja molts punts de vista a l’hora i cada un parla de coses completament diferents entre elles.

Al principi del llibre costa una mica saber quins són els personatges principals, ja que és una introducció on explica el món que s’està vivint dins del llibre, per la qual cosa els personatges principals no són introduïts fins més endavant. Tot i això, sí que apareixen dues persones que podrien ser importants en la narració, aquest són el Bernard, que no està del tot integrat en aquesta societat, i la Lenina, que en algun moment s’ajunta amb el Bernard.

El llibre parla d’un món fictici on tot és controlat i manipulat fins als extrems, un món o tindre parella estable és impensable, i prendre drogues és molt habitual i ben vist. En el llibre es fomenta al consumisme, fins al punt de no poder fer oci sense consumir res. També fomenta les classes socials, o com ell diuen castes, ja que des de petits assignen una casta a cada infant, i aquesta és la que haurà de tindre la resta de la seva vida.

En aquest llibre es fa servir vocabulari científic en alguns moments, per exemple per anomenar les diferents castes es diu: Alfes, Betes, Gammes, Deltes i Èpsilons. Això contribueix a crear una atmosfera molt peculiar que fa que hagis d’estar molt més atent per entendre el que està passant i de qui t’estan parlant.

Personalment, com a persona que no li agraden les distopies, considero que el llibre avança molt lent, com a mínim el primer terç de llibre. Trobo que aquest món és molt deshumanitzat i això no m’agrada gaire. Així i tot, tinc l’esperança de que més endavant el llibre avanci més de pressa i m’agradi, ja que he sentit bones crítiques del llibre i espero poder compartir-les.