He continuat llegint el llibre i no em deixa de sorprendre, al principi no entenia molt bé de què tractava ni qui explicava el llibre i al no entendre-ho no podia familiaritzar amb els personatges, però a mesura que anava llegint podia entendre més als personatges i a la història. A mesura que vas llegint aprens més sobre els personatges i entens més la història d’un dels personatges que la narren, t’ensenya com era l’homosexualitat abans comparada amb la d’ara. Mentre llegeixes també empatitzes més amb els personatges i t’adones més del que volen fer i de les situacions de cada història que narren.

El llibre com us podreu imaginar se centra en personatges LGBTQ+ i en aquesta segona part del llibre comparteixen les seves històries pel dia mundial del peto, i en Harry i en Craig estan d’acord en tenir el record del peto més llarg.

A mesura que passa la història aquesta segona part els personatges exploren la seva identitat sexual i s’enfronten a diferents problemes, ja que la novel·là aborda temes importants com l’acceptació, la diversitat i els drets de la comunitat LGBTQ+.

Aquest llibre el recomano perquè en llegir només aquesta part m’ha agradat, ja que parla en diferents punts de vista, un d’ells un gai d’una època més antiga amb el VIH que explica la vida d’aquests joves que ara, actualment poden ser lliures sense importar com són, cosa que era totalment el contrari a la seva època i ell va explicant com s’acaben de trobar a ells mateixos.