He llegit 3 capítols, el que ha passat és que els animals mentres el seu amo dormia feien reunions i coneixen una cançó, un dia es revelen en contra del seu amo i l’amo se’n va quan passa això.
Els animals comencen a treballar i acaben també aprenent a llegir i escriure.
En el primer capítol es van revelar, en el segon van començar a treballar i en el tercer aprenent a escriure i llegir.
La veritat és que aquest llibre no m’agrada perquè és una mica estrany i personalment no me entretén res.
També, en lo personal el llibre ho veig molt “obsessiu” amb els animals perquè en el llibre és com que s’humanitzen i és molt estrany.
Mai hi havia llegit un llibre així, de fet, al principi no m’interessava llegir-lo, i personalment segueix sense interessar-me aquest llibre.
Un exemple que puc posar sobre per què penso que aquest llibre és estrany és que en una part del llibre utilitzen eines de treball que estan fets per humans i ells s’adapten a aquestes eines, també allò que aprenen a llegir i escriure no té sentit.
Estic d’acord amb el que expliques. Sincerament, trobo aquest llibre bastant ordinari. Entenc que és una metàfora i que realment critica el que és la realitat dels humans, però igualment crec que és massa surrealista.
Com expliques, en humanitzar als animals comença a ser una mica obsessiu perquè fins a un punt, ho pots intentar entendre i acostumar-te, però passant aquest punt comença a ser massa estrany i comença a perdre completament el sentit.
Estic completament d’acord amb l’interès que provoca el llibre, no és un llibre que m’atrapi especialment. Com a lectora, personalment opino que aquesta mena de metàfores són massa ordinàries i fan que comencis a perdre les ganes de llegir-lo perquè no pots apropar-te als personatges. Encara que també entenc que una crítica com la que va fer l’autor no es pot fer de forma directa, ja que probablement seria censurat.
La meva opinió és semblant a la teva. Tot i que el llibre sigui com una metàfora, com, però dir-ho d’alguna manera, és molt exagerat el fet que els animals estiguin humanitzats. És molt estrany llegir i imaginar com uns animals treballen, escriuen, fan reunions i fan tot el que faria l’ésser humà en el dia a dia.
A mi personalment, també em costa enganxar-me al llibre i que m’interessi, m’agraden altres tipus de llibres i altres tipus d’històries, tot i que no és que m’agradin molt els llibres, però aquesta història de moment no m’està enganxant, però espero que sí que ho faci quan llegeixi més capítols.
En conclusió, estic molt d’acord amb el que dius en el teu comentari, és estrany que els animals facin el treball de l’ésser humà i més el com ho fan i ho aconsegueixen.