COMENTARI:
Farenheit 451 va ser escrit per Ray Badbury, l’any 1953 el 19 d’octubre. Aquest llibre ens mostra una societat distòpica on els bombers no apaguen incendis, el fan. Cremen les cases on hi ha gent que té llibres, perquè pensen que els llibres són “perillosos”.
La meva opinió sobre aquest llibre, és que m’ha agradat força. Penso que ensenya la importància de llegir, d’informar-se sobre els nostres voltants i qüestionar si les coses que ens indiquen són correctes no. Una persona ha d’escoltar el que pensen els altres, trobar informació i més tard filtrar-la, és a dir, tu pots aconseguir la informació, però tu decideixes que et quedes, perquè a partir de filtrar la informació, es crea una opinió pròpia.
Quan Montang descobreix els llibres, i comença a llegir, es pot veure que ell pensa que Millie és una ignorant. Veu que és una addicta a la televisió, que ignora els seus voltants. En canvi, Montang ja no és així, però la seva seguretat està en perill; Montang decideix tomar el risc.
Farenheit 451, al final està basat en la realitat. A la Segona Guerra Mundial es van perdre moltíssims llibres perquè els cremaven, i qualsevol persona que guardes llibres seria eliminada, com a farenheit.
Primer voldria explicar el que vull expressar en aquest comentari, el que m’agradaria és fer una aportació sobre la meva opinió del llibre fins a la segona part i després opinar sobre el que ha dit el meu company.
Bé, doncs en aquestes pàgines del llibre (més o menys per la meitat) és quan em vaig començar a enganxar, ja que ja estava connectant amb la història i les coses que anaven passant em generaven molta intriga.
Van aparèixer personatges nous (tan bons com dolents), i alguns d’ells es van convertir en els meus preferits de la història.
Estic molt d’acord amb el que comentes sobre que penses que aquesta història t’ensenya sobre la importància de llegir, de fet crec que és el punt més important que vol aconseguir l’autor, bàsicament vol que reflexionem sobre la importància dels llibres.
I per finalitzar, personalment, jo també crec que aquest món distòpic és un reflex de la realitat, de la crema de llibres a la Segona Guerra Mundial.