Tot el que comença ha d’acabar en algun moment i, desgraciadament, ha arribat el moment d’acomiadar-nos d’aquest blog i del llibre que ens ha estat acompanyant des de l’inici del projecte: “Thug. L’odi que dones” , escrit per Angie Thomas.

El final d’aquest llibre és un final profitós i emotiu. Ens ensenya que sempre podem tirar endavant d’una situació difícil, que hem de perseverar davant les dificultats, que sempre hi haurà una sortida, que sempre podem començar de zero. Un cop vaig escoltar la següent frase:

“El deure dels vius és seguir endavant sense oblidar la voluntat dels morts.”

Penso que aixó és justament el que ens mostra questa novel·la, on tots el personatges acaben tirant endavant sense oblidar als qui deixen enrrere.

La narració d’aquest títol se sent lleugera i refrescant, cosa que en poc passa. La nostra opinió és deguda a la seva manera de tractar els personatges, amb els quals et pots identificar, encara que no vulguis. Tots tenen els seus problemes i els seus conflictes interns, els quals avançen conforme els personatges evolucionen. Això provoca que tu, com a lector, sentis que mentres llegeixes ells avançen amb tu.

El tema del llibre és bastant bo i és molt important. És una critica a la societat nord-americana. Ens sembla un tema del qual es parla molt poc, o només quan hi ha un gran escàndol. Totes aquestes persones, assasinades brutalment per la policia mereixen més justícia, però, sobretot, memòria.

– Víctor, Carlota i Abril Carol