En aquesta segona part del llibre veiem com en Bernard i la Lenina marxen a veure Malpaís, un lloc on la civilització funciona com a “l’antiguitat”, vull dir, un lloc on no es creen a les persones per embrions duplicats, on la gent viu en famílies, el que vindria a ser la nostra societat.
En aquest lloc es troben amb la Linda, una dona criada al nou món que en un viatge a Malpaís es queda embarassada i ja no pot tornar a casa seva. Per la qual cossa es troba en un lloc amb tradicions completament oposades a les seves i les quals no entén, a més a més, al nou món la gent està molt enganxada al soma, una droga que és molt habitual, i en el moment en què arriba a Malpaís ho passa malament sense ella.
La Linda té al seu fill que neix a Malpaís, però mai ha sigut inclòs en les seves tradicions, ja que la seva mare no tenia gaire bona reputació dins d’aquell lloc, ell sempre ha desitjat sortir del Malpaís o ser inclòs en les seves tradicions, i en el moment en què Bernard li ofereix poder sortir d’allà i marxar al nou món accepta sense pensar-ho dos cops.
Estic d’acord en com la meva companya ha descrit la segona part del llibre.
Potser, en el segon paràgraf, hauria especificat que és Lenina qui no se sent gens còmode allà. Jo també hauria posat com John, el Salvatge, fill de Linda, interactua amb Bernard, i acaben tots dos parlant sobre les seves desgràcies, el que crea un vincle prou fort perquè Bernard decideixi portar-se a John al nou món.
A mi personalment la segona part del llibre no m’ha semblat tan bones com la primera o la tercera, ja que a diferència d’aquestes, la segona part es feia bastant lenta, si bé era una part necessària crec que es podria haver fet de manera més resumida, no obstant això, m’ha semblat interessant la manera en la qual reaccionen els protagonistes al món salvatge.