En l’última part del llibre, deixa amb molts dubtes i inclús una mica estrany i dubtós, l’ambient és més intens i carregat d’emocions. Holden, el protagonista, es troba en un punt crític de la seva vida. L’han expulsat de l’institut que ell estudiava, amb tants problemes decideix que la millor opció és sortir d’allà i canviar d’aires, ja que potser d’aquesta manera, Holden podria trobar la tan ansiosa i demanada vida infantil. 

Després de diverses experiències frustrants, com ara la seva expulsió, pensa que en un psiquiatric li podria anar bé. Ell està ansiós per poder expresar tot el que sent i poder desfogar tot el que sent amb aquest proessional de la salut mental. En eñ psiquiàtric, Holden es mostra més callat, tímid, amb por del que s’imaginava, està decebut amb ell i li costa molt expressat tot el que sent amb qualsevol persona. Malauradament, s’enfronta a la complexitat del món adult i la seva pròpia por de créixer.

Tot i les seves relacions complicades, especialment amb la seva germana Phoebe, Holden comença a adonar-se de la importància de les relacions i amistats entre nosaltres. La seva visió sobre la infància i la innocència s’enfronta a la realitat del món exterior i adult.

El llibre finalitza amb Holden prenent una decisió molt important per ell, retrocedir, almenys temporalment, i intentar trobar un lloc en el qual pugui mantenir la seva pròpia autenticitat mentre aprèn les complexitats de la vida adulta.

La història ens proporciona una reflexió profunda sobre la pèrdua de la innocència i la cerca del significat d’un món que pot semblar desesperant i trist. Sincerament, a mi també m’ha fet reflexionar molt i alguna vegada m’he pogut arribar a sentir com ell (no tan exagerat).

El recomano per a tots els públics, ja que penso que tots podem trobar el valor i el que ens vol dir aquest llibre, i fer les nostres pròpies reflexions, ja que de vegades no reflexionem sobre res i aquest llibre t’obliga a fer-ho inconscientment.