No sé com descriure aquest llibre. És un llibre bastant interessant, però és massa metafòric pel meu gust. Al principi del llibre tot és massa estrany, però segons avances pots anar trobant paral·lelismes amb la Revolució Russa. Entenc que en aquell moment l’autor no podria haver fet una crítica tan directa cap a l’URSS, però, de tota manera, podria haver buscat una altra forma.
Segons avança el llibre, podem veure com hi comencen a haver guerres, traïcions i malentesos. A poc a poc, el Napoleó comença a menjar el cap de la resta dels animals i inicia una espècie de dictadura on només es fa cas als seus capritxos. Com ja va passar amb el Stalin a Rússia. Un altre paral·lelisme és que els fa treballar per coses no tan necessàries, com podria ser el molí de vent, i deixa de preocupar-se per l’alimentació del seu poble.
Encara que el context i la història del llibre no m’acaben de semblar agradables, opino que està molt ben escrit. Utilitza un vocabulari adequat per entendre-ho i els capítols són d’una bona llargària. El desenvolupament del llibre és bastant bo: ni massa ràpid ni massa lent.
Com ja he explicat abans, no és un llibre que m’interessi especialment. Tot i això, opino que l’evolució dels personatges i el desenvolupament de la història és molt bo. Cadascun dels personatges té el seu moment i et pots adonar de la diferència de caràcter que tenen comparant el primer capítol del llibre i per la meitat d’aquest.
En conclusió, considero que és un llibre bastant ordinari, però que és una molt bona manera de compara-ho amb la Revolució Russa. És una molt bona manera metafòrica d’entendre aquesta part de la història. A més a més, l’intent d’humanitzar als animals és una part que em sembla massa extrema, però que a la vegada fa que puguis arribar a entendre millor la història i els canvis radicals dels personatges i la trama.
Penso que tens raó, i tenim opinions semblants. El llibre en si està ben estructurat, els capítols són curts i es fan bastant fàcil de llegir per a tothom, inclòs per a gent que no li agradi llegir molt. També penso com tu en el que el format, el context en què es fan aquests paral·lelismes que comentes, podria haver sigut una mica diferent. És veritat que l’autor, George Orwell, no podia criticar directament a l’URSS, ja que es trobaria en problemes i probablement hauria caigut pres o l’haguessin assassinat.
Comentes un paral·lelisme, en el que els porcs, exactament el Napoleó, comença a menjar el cap als altres animals i converteix el seu manat en una mena de dictadura, cosa que relaciones amb el que va passar amb Stalin a l’URSS. En aquell moment, Orwell només ho relacionava amb l’URSS, però crec que avui en dia això també passa, no tant com una dictadura, però els presidents i representants d’alguns països, acaben fent el contrari del que asseguraven que anaven a fer, exactament com passa al llibre, en teoria, tots els animals haurien de ser lliures i fent el que volien, però seguint un horari i que aquest horari ho feien els porcs, però no manaven com a tal, només eren els caps pensants.
Tot i això, penso com tu, és una bona estratègia i manera per fer crítiques a l’URSS en aquell moment, té bona estructura i és fàcil de llegir, però encara no m’acaba d’enganxar el llibre.
El comentari que he llegit penso personalment que té raó i penso el mateix de cada cosa que s’esmenta.
Personalment, la meva opinió és pràcticament la mateixa, però l’única diferència d’opinió que trobo és que per a mi no té pràcticament res bo, penso que només és pot salvar la manera d’escriure el llibre, ja que s’entén aquesta manera tal com he llegit al comentari.
M’agrada molt la manera en la qual està explicat el comentari, s’ha entès tot i no és pesat de llegir. La veritat no canviaria res, considero que el comentari ja té una molt bona forma d’explicació i una molt bona estructura on explica i detalla molt bé la seva opinió i s’entén també molt bé, considero també que els espais entre opinions fan més fàcil de llegir i entendre el comentari.