Primera part
Autor: Madeleine L’Engle
Data de publicació: 1962
Gènere: Novel·la de ciència-ficció i literatura juvenil
Una Arruga al Temps va ser publicada el 1962, això significa que es desenvolupa en el context històric d’aquesta època.
En aquest context històric, Una Arruga al Temps incorpora temes de ciència-ficció i exploració de la consciència, cosa que reflecteix alguns dels debats i la sensibilitat cultural de l’època. La novel·la també aborda qüestions morals i ètiques, cosa que era característica de moltes obres literàries i artístiques d’aquell període.
Ara us faré una petita descripció de cada personatge que apareix en la part que m’ha tocat del llibre:
Meg Murry: Meg és la protagonista de la història i una adolescent insegura però intel·ligent. Té cabell desordenat, lents gruixuts i sovint se sent fora de lloc a l’escola. És extremadament propera al seu germà Charles Wallace i està decidida a trobar el seu pare desaparegut. Al llarg de la novel·la, Meg desenvolupa la seva autoconfiança i descobreix la seva valentia interior mentre enfronta desafiaments als seus viatges interdimensionals.
Charles Wallace Murry: Charles Wallace és el germà menor de Meg i un nen molt intel·ligent. Tot i la seva edat, té una saviesa extraordinària i és capaç de comprendre conceptes i persones d’una manera profunda. Charles Wallace juga un paper crucial a l’aventura en estar connectat amb les “Senyores” i ser fonamental per a la recerca del seu pare.
Les Senyores: Les Senyores són éssers celestials que guien Meg, Charles Wallace i Calvin en la seva recerca. Cadascuna té una personalitat i una aparença única. Mrs. que, Mrs. Whatsit i Mrs. qui són els seus noms, i al llarg de la història, proporcionen pistes i orientació als nens mentre viatgen a través del temps i l’espai.
Calvin O’Keefe: Calvin és un altre estudiant de l’escola de Meg, però és popular, atlètic i carismàtic. S’uneix a Meg i Charles Wallace a la seva recerca i es converteix en un amic proper de la família Murry. Calvin aporta calma i suport emocional al grup i és un personatge compassiu.
El tema central d’Una Arruga al Temps de Madeleine L’Engle és la lluita entre el bé i el mal, i com l’amor, la valentia i la individualitat poden vèncer les forces fosques i destructives a l’univers, és una novel·la que combina elements de ciència-ficció, fantasia i filosofia per explorar temes profunds com ara l’amor, la valentia, la individualitat i la lluita contra les forces negatives.
Jo considero que és un punt de vista narratiu en tercera persona perquè en la meva part la història es narra parlant del que passa des d’un altre punt de vista per dir-ho d’alguna manera
En conclusió,Una Arruga al Temps és significativa i important per la seva capacitat per abordar temes universals, inspirar els joves lectors, estimular la imaginació i mantenir la seva rellevància al llarg del temps. El missatge d’apoderament i la capacitat per elevar la literatura juvenil la converteixen en una obra perdurable i valuosa.
Després d’haver llegit aquest comentari literari sobre el llibre “Una Arruga En El Tiempo”, crec que fa una molt bona descripció dels personatges i és bastant detallada, explica característiques rellevants dels personatges per a la història i no es limita a descriure’ls baga-ment.
Penso que fa una bona introducció, que ajuda a entendre la resta del text, ja que et posa en context sobre el moment històric de l’obra i sobre com és aquesta
El que més m’ha agradat ha sigut la reflexió sobre el tema central, que diu: “la lluita entre el bé i el mal, i com l’amor, la valentia i la individualitat poden vèncer les forces fosques i destructives a l’univers”, ja que, jo considero que la novel·la aborda sovint aquests temes i ho fa molt bé i em sembla una bona reflexió.
Aquesta part és molt assecaria perquè explica tots els personatges, el que fan a la trama, el que són, d’on surten…, crec que pot ajudar molta gens a saber més sobre ells o per saber ubicar-te una mica més en la història.
Crec que no hi canviaria res, bé, trauria els espais sobrants per què a part que no queda bonic estàticament doncs sembla que no tinguin res a veure un paràgraf de l’altre.