En el capítol de la recerca després que en Xavier matés al oncle de la Juna en un pla que va fer la Juna, arriba el moment en el qual tots dos s’han de veure al cinema després de sis mesos, però la Juna no apareix. Ell continua anant deu dies més, mantenint l’esperança que aparegui, però no li serveix de res, no apareix. En Xavier decideix buscar-la, començant per casa seva, però al arribar se sorprèn. Ja no hi habita la seva família, Juna s’havia canviat de casa i ell no sabia per on començar. Va parlar amb l’actual llogatera de la casa, després amb l’administrador de l’edifici i no va traure cap informació que pogués utilitzar per trobar-la. Va decidir anar al suposat poble on la Juna l’havia dit que havia viscut, i res, no va trobar cap pista tampoc. 

El capítol de les explicacions comença dient que l’havien vigilada des del primer moment, i que mai no van deixar-la de petja, el Xavier creia que havia despistat a la policia simulant que era un suïcidi, s’ho van dir mentre que se l’emportaven emmanillat cap a Barcelona. Ell es va escapar i va intentar fugir mentre ells tenien pistoles, ell es va intentar defendre, però no es va poder escapar finalment i ell es va limitar a insultar-los. La Juna continuava al divan, gemegant, sense preocupar-se de la seva nuesa, la mà clavada a la galta, estava tot plena de sang. Un individu la va fer canviar de roba i se la va emportar cap al dispensari.

El Xavier parla amb els policies i els intenta convèncer que era un suïcidi:

-Però semblava un suïcidi – Vaig insistir jo.

Els policies diuen que sí, que ho semblava, però que havien comès una falta important. En Xavier i la Juna no sabien que el coronel Virós tenia el braç dret paralitzat, només podia servir-se de l’esquerre. I la pistola havia caigut de tal manera que només hauria pogut ser disparada amb la mà dreta. Això feia que des del primer moment sospitessin que era un assassinat. 

Finalment, en Xavier va confessar que va ser ell dient:

-Per què ho vaig fer? No ho sé. Però de una manera o altra m’havia de desfogar.

La meva opinió és que no m’agrada com acaba, perquè no s’entén molt bé que passa, encara que ell és confessa, però no crec que sigui la millor forma de acabar un llibre amb una història bastant bona. Encara que el llibre m’ha agradat perquè és una història semblant d’una sèrie que m’he vist fa poc.