T’imagines un món on els llibres estiguessin prohibits? A on els bombers en comptes d’apagar incendis els creen? Doncs Bdarbury ens ho presenta en una increïble novel·la de ciència-ficció.

Guy Montag és un bomber i el treball d’aquest és cremar llibres, ja que estan prohibits a causa de que es considera que provoquen discòrdia i patiment.

Al principi he d’admetre que em va costar agafar-li el ritme a la història, però a poc a poc vaig anar entenent el món que es desenvolupava i així vaig poder gaudir més. Vaig veure que era un món gris i limitat, i amb regles absurdes i una societat controlada per qui les establia.

Montag, el nostre protagonista, gaudeix de ser un bomber que crema cases i llibres, ja que creu que això beneficia a la nostra societat… Fins que es troba amb un dels personatges: Clarisse, que és un dels meus preferits. El qual permet que Montag reflexioni i empatitzi.
Això em va permetre comprendre un dels missatges de la novel·la. Només podem sentir empatia per qui també empatitza amb els altres.

La narrativa és intensa i espectacular. Vaig sentir por, confort, satisfacció… És com que em vaig sentir dins d’aquesta societat, i em vaig sentir reflectida amb alguns dels personatges.

Em sembla que els personatges estan increïblement desenvolupats. Acabaràs odiant a alguns i adorant a uns altres, així com sentint-te malament per la desaparició d’alguns.

La veritat que si t’agraden els llibres distòpics, et recomano molt Fahrenheit 451, i encara que al principi pugui semblar lent, val la pena seguir, perquè al final t’acaba encantant.