En el segon acte s’inicia amb la criada i la novia, és una escena en què la criada està preparant a la novia per a la seva boda.

Mentre l’està pentinant es pot nota com la criada vol establir una conversació entre elles dues, però la novia es nota seria i respon maleducadament sense ganes de parlar, la criada ja està per acabar amb el pentinat falta posar-li el azahar que li ha comprat el seu nòvio, amb la conversa que estan tenint sobre el comportament que està tenint ara mateix la novia d’un cop de ràbia ella agafa el azahar i el tira sobre el seu cap, la criada no està entenent aquell canvi tan sobtat de la novia llavors la criada comença a fer-li preguntes sobre si està segura que es vol casar i si verdaderament estima a la seva parella, ella diu que sí que l’estima, però que és un pas molt important i que ja s’havia compromès.

La novia es lleva i la criada s’entusiasma en veure-la. Comencen els cors de l’obra.

Toquen la porta i en obrir-la la criada se sorprèn, era Leonardo, el primer convidat de la boda en arribar-hi.

Comencen els cors de l’obra.

Leonardo comença a estalvi una conversa amb la novia, però no de manera molt civilitzada dient-li que recordi qui era ell per ella abans i parlant-li que el seu orgull no serveix de res s’acaba anant. 

Ja en la boda estan la novia i el nòvio sols, el nòvio pot notar que no està del tot bé i li pregunta que, que li passa, que la nota com espantada, ella li diu que no té res i que vol tirar-se al llit. Després d’una estona tothom estava preguntant que on estava la novia i el nòvio responia que s’havia tumbat al llit perquè no es trobava bé, de cap i volta la dona del Leonardo crida que han fugit ella i Leonardo en un cavall que anaven abraçats amb una exhalació. Aconsegueixen un cavall i se’n va corrents el nòvio a buscar-los.

Des del meu punt de vista aquest “Capítol” ha estat bastant interessant i ha sigut molt divertit llegir-lo, ja que al final l’hi ha donat la volta a tot, i això ha sigut el que més m’ha agradat, m’agrada com està fet aquest llibre adaptat a l’obra, ja que ho explica molt detalladament l’escena i pots imaginar-ho acompanyat amb els cors que deu ser una obra molt bona.