“Retrat de la filla del pagès. – Porten l’autor a un poble en dia de mercat i després a la metròpoli. – Detalls del seu viatge”.
Gulliver és entregat a la filla del granger per a la seva cura, Glumdalclitch, qui li ensenya l’idioma i ho tracta molt bé, com si un nen cuidés una nina favorita. De fet, ella el manté al bressol d’una nina, que ella tanca dins d’un calaix a la nit per mantenir-lo fora de perill de les rates.
A mesura que la notícia de Gulliver s’estén per tot el regne, el granger comença a adonar-se que hi ha la possibilitat de fer diners i porta Gulliver al mercat, on fa espectacles per als clients. L’espectacle té tant d’èxit que el granger decideix recórrer el regne amb Gulliver. Gulliver fa deu espectacles al dia, cosa que ho deixa.
En la meva opinió, l’amo d’en Gulliver s’aprofita molt de la situació. És un fet molt surrealista, ja que es troben amb una espècie que ningú havia vist mai i no el poden relacionar amb res del seu entorn, només amb ells mateixos. Diuen que té totes les característiques d’un humà, però no es creuen que pugui ser un d’ells.
La Glumdalclitch, filla del seu amo, el tracta com un rei. Li prepara tot el que necessita i va amb ell a tot arreu. En Gulliver està encantat amb ella i li agraeix molt tot el que fa per ell. Al contrari, el seu amo només el veu com una via per aconseguir fer-se famós i guanyar diners.
En Gulliver té molt més talent del que el seu amo es pensa, i per això la cort envia a buscar-lo. Finalment, la reina el compra al seu amo i li proporcionen una cambra a la cort, a ell i a la seva millor acompanyant, la Glumdaliclitch. En Gulliver molt agraït gaudeix molt de la seva cambra i defensa l’honor del seu país.
Aquesta segona part del llibre ens mostra que no hem de menysprear a ningú per la seva aparença, ja que pot estar molt més capacitat del que nosaltres pensem.
El comentari m’ha semblat una mica curt, però m’ha agradat i m’ha semblat força clar i entenedora. Al segon viatge de Gulliver, ell va a un lloc on tots són gegants. És un canvi divertit després del seu primer viatge sent petit. Aquest canvi ajuda Swift a assenyalar i riure’s de les coses ximples que fem com a humans. M’ha semblat un viatge força divertit i entretingut en general diria que és el viatge que més m’ha agradat de tots.