La lírica dels trobadors és la primera poesia culta en llengua vulgar que va aparèixer a Europa. Es va desenvolupar a la zona d’Occitània i Catalunya entre els segles XII i XIII.
La seva influència va perdurar en la literatura europea posterior. Això es pot observar en les següents característiques:
a) Es fa indissoluble l’associació entre poesia i amor.
b) S’estén la concepció de “l’amor cortès”.
c) En la forma: a partir de llavors s’adopta el model basat en el metre i en la rima (i no com en la lírica llatina que es basa en el ritme accentual).

L’amor cortès
Els trobadors traslladaven la idea de societat feudal a les relacions amoroses.

Els gèneres trobadorescos
El sirventès era un tipus de cançó de temàtica guerrera, política o satírica.
Les cançons de temàtica amorosa podien ser: l’albada, la pastorel·la, el comiat, o la viadeira (cançó de camí).
El plany servia per lamentar la mort d’una dama, un amic o un noble protector del trobador.

Per obtenir més informació sobre trobadors:
Enllaç a la pàgina de l’xtec.