200 anys de Frankenstein

L’any 1818 va sortir una primera edició anònima de Frankenstein; or The Modern Prometheus. No va ser fins a 1831 amb una nova edició que ja va aparèixer com a autora: Mary Shelley.
Ara farà, doncs, dos-cents anys de la creació de l’obra. Diversos estudiosos ho han aprofitat per publicar estudis i renovar-ne la lectura. Això ens facilita tenir a l’abast més material per posar-nos al dia sobre les circumstàncies de l’elaboració d’aquesta novel·la i de la vida de la seva autora.
L’editorial Luarna ofereix el text en pdf a la xarxa (han caducat els drets d’autor): Frankenstein
Hi ha estudis publicats als apartats culturals dels diaris:
Frankenstein, 200 años (Babelia, El País)
El monstre de Frankenstein celebra 200 anys (Ara ciència)
La noche que nació Frankenstein, El Mundo
Frankenstein cumple 200 años (New York Times, en castellà)
The problem with Frankenstein (National Post)
The horror story that haunts history (Science)

Temes sobre els quals és interessant aprofundir:
Mary Shelley
  • La biografia de Mary Shelley.
  • L’ambient en què es va escriure l’obra.
  • La relació amb el mite de Prometeu.
  • La reflexió sobre els límits de la ciència.
  • La reflexió sobra la violència i la naturalesa humana.
  • L’imaginari que ha creat l’obra de Frankenstein.

Els poetes maleïts

Tota una generació de poetes del segle XIX va ser coneguda amb

Charles Baudelaire

aquest nom que va aparèixer per primer cop arran de la publicació del llibre Les poètes maudits de Paul Verlaine. No eren sinó una generació d’innovadors en la poesia que molts cops els va portar a la incomprensió de la societat i la crítica, i en alguns casos a enfrontar-se amb la justícia. D’altra banda, van encetar la bohèmia i molts van portar unes vides personals turmentades.

Verlaine i Rimbaud. Fragment del quadre de Henri Fantin-Latour: Un coin de table

Accés a la pàgina: Poesia del XIX

Hamlet, boig o lúcid?

Hamlet, el príncep de Dinamarca, commogut per la recent mort del pare i el precipitat casament de la mare amb el seu oncle, viu desassossegat uns esdeveniments que s’escapen del seu control. Quina és la veritable personalitat de Hamlet?

Quan Harold Bloom va parlar del cànon literari, va dir que Hamlet superava en intel·ligència el mateix Shakespeare.

Mireu aquest fragment de El canon occidental de Harold Bloom:

El más asombroso de los logros de Shakespeare consiste en haber sugerido más contextos para explicarnos a nosotros de los que nosotros somos capaces de proponer para explicar a sus personajes. Para muchos lectores, los límites del arte humano se alcanzan en El rey Lear, que, junto con Hamlet, parece ser la cota máxima del canon shakespeariano. Mi preferencia personal se inclina por Macbeth: nunca soy capaz de superar mi conmoción ante la implacable economía de la obra, su manera de hacer que cada monólogo, cada frase, tenga importancia.

Us proposo que agafeu algun fragment de Hamlet i que expliqueu què us transmet a vosaltres, persones del segle XXI, i com l’actualitzeu. Ja vam parlar d’una possible actualització del monòleg  “Ser o no ser”. Busqueu altres fragments: reflexions sobre l’amor, sobre la mort, sobre el pas del temps…

Mireu aquest vídeo sobre la posada en escena que es va fer al Teatre Nacional:

Imatge de previsualització de YouTube

Entrevista al Telenotícies.

Nobel de literatura 2017

Kazuo Ishiguro
Kazuo Ishiguro

kazuo Ishiguro, l’autor d’El que queda del dia, entre altres obres, ha rebut el reconeixement a la seva trajectòria literària amb el Nobel de literatura que se li ha atorgat aquest octubre de 2017.

Autor anglès d’origen japonès (nascut a Nagasaki el 1954), és conegut a la Península per les traduccions al català i castellà que han fet editorials com Anagrama, Empúries i Edicions 62.

De la pàgina que li ha dedicat el Web de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana),  extraiem els següents paràgrafs:

A la roda de premsa, Sara Danius, portaveu del jurat, va destacar la «força emocional» de les novel·les d’Ishiguro, i va afegir «Si barreges Jane Austen i Franz Kafka tens Kazuo Ishiguro, però llavors has d’afegir una mica de Marcel Proust a la barreja, i sacsejar, però no massa, per obtenir els seus escrits».

En una entrevista a Vilaweb, el traductor Xavier Pàmies en diu:  «L’encertada confluència d’estil i tema és per a mi la [virtut] més destacada. A les novel·les que conec d’ell, l’estil és sempre contingut i neutre; però això, conjugat amb la vaguetat dels assumptes que aborda i amb la presentació del destí com a fet ineluctable i la solitud dels personatges, crea un ambient opressiu pròxim al malson. En aquest sentit, Ishiguro és un mestre en la creació d’aquesta atmosfera.»

Hi ha diversos articles a la premsa que ens informen sobre aq uest autor:

Obres principals, generació a la qual pertany: Article a El Mundo

AELC, amb l’article sencer i llista d’articles i enllaços:  Kazuo Ishiguro

 

La realitat supera la ficció? Joyce i el bisbe d’Alcalà

Aquests dies hem estat repassant el conte “La gràcia”, que acaba amb una crítica oberta a l’església, cosa que Joyce ja fa en altres contes del volum Dublinesos.

capellà púlpitEl conte tracta d’un home que s’ha anat autodegradant fins a caure en l’alcoholisme. Els amics tenen un pla per ajudar-lo a sortir-ne. Al final de la història resulta que el pla és portar-lo a una jornada de reflexió a l’església on el capellà fa unes afirmacions insòlites. Vegeu el que diu el capellà: “Feu-vos amics amb els diners de la iniquitat perquè, quan moriu, us rebin a les estances eternes”. I més endavant segueix el narrador: “Era un text que podia semblar a l’observador ocasional en desacord amb la sublim moralitat predicada en tota altra ocasió per Jesucrist…”

I fixeu-vos la nota que molta gent està compartint a Facebook:<< “Hay que quitarles el voto a las mujeres porque ya están pensando mucho.”: Obispo de Alcalá.>> Evidentment, ha creat molt de rebombori. Ràpidament el Diario de Alcalá ha sortit a aclarir el “malentès”. Llegiu-ho bé i digueu si no hi ha semblança.

Notícia al Diario de Alcalá

Homenatge a Imre Kertész

Escriptor, periodista, guionista i autor de comèdies, Imre Kerstész és el gran 1tas-kertesz-110105-1425713159autor europeu que va donar testimoni del seu pas pels camps de concentració d’Auschwitz i Buchenwald amb l’obra Sense destí. El seu traductor afirma que “L’obra de Kertész és essencial per comprendre l’ésser humà del segle XX i de l’actual.”

Va rebre diversos premis literaris al llarg de la seva vida, però el gran reconeixement li va arribar quan va ser guardonat amb el Premi Nobel de literatura l’any 2002.

Va néixer a Budapest l’any 1929, el 1944 va ser enviat als camps de concentració i quan va tornar es va dedicar al periodisme i a fer de traductor. Altres obres seves són: Jo, un altre; Kaddish pel fill no nascut; Diari de la galera; Un instant de silenci al paredó.

Imre Kerstész ha mort aquest dijous 31 de març a les quatre de la matinada.

Notícia

 

La poesia a judici

L’escriptor Flaubert va ser sotmès a judici

Charles Baudelaire

l’any 1857 pel seu llibre Madame  Bovary. L’acusaven de ser obscè en algunes escenes de la seva novel·la. Finalment no va ser condemnat. Però uns mesos més tard, aquell mateix any, el mateix jutge cridava al banquet dels acusats el poeta Charles Baudelaire pel seu conjunt de poemes Les flors del mal. En els arguments de l’acusació se’l titllava de ser obscè sobretot en allò que es deduïa del contingut dels poemes, més que no pas en allò que es deia. En aquest cas, Baudelaire va ser condemnat i va haver de suprimir sis poemes en les noves edicions del llibre.

Gustave Flaubert
1Ashrad Fayad
Ashraf Fayad

Poetes i escriptors han estat condemnats i vilipendiants en diverses èpoques i cultures, tant per part del poder com de les institucions religioses. Recordem el cas de Salman Rushdie, condemnat pels aiatol·lahs de l’Iran per publicar un llibre titulat Versos satànics. L’escriptor i poeta palestí Ahsraf Fayad que ha estat condemnat a presó i a 800 fuetades a l’Aràbia Saudita aquest any per un suposat delicte d’apostasia que no ha pogut ser demostrat.

Encara més recent i a prop, tenim un nou cas “d’escàndol” provocat per la poesia: Dolors Miquel, una poetessa lleidatana, ha estat denunciada per un poema llegit en públic durant la celebració dels premis Ciutat de Barcelona. La poetessa va recitar  “Mare nostra” del llibre Missa pagesa, pel qual havia rebut el premi Gabriel Ferrater el 2006, i  del qual s’havien fet diverses audicions. De primer, l’escàndol va semblar un estirabot del PP per cridar l’atenció, però finalment un jutjat ha obert diligències a instàncies de l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians. Se l’acusa d’un delicte contra els sentiments religiosos.1Dolors Miquel

La polèmica no fa sinó despertar la curiositat per autors que potser no hauríem conegut.

Poema recitat

Notícia al diari Ara

Quines conclusions en traiem? Per què la literatura incomoda? A qui no li agrada veure’s en el mirall de la literatura?