A finals del segle XIII els poetes intenten aportar a la poesia amorosa una nova concepció amorosa, diferent de la lírica dels trobadors. Aquests canvis sorgeixen d’un grup de poetes de la Toscana entre els quals hi havia Dante Alighieri.
Les característiques del dolce stil novo són:
a) Amor espiritual: la dona està per damunt del poeta i l’incita al desig de perfecció moral. El poeta estableix amb la dama una relació d’adoració contemplativa.
b) Introspecció psicològica.
c) Ús d’una llengua refinada, rimes suaus i una forma mètrica més o menys fixa: cançó, albada, sonet…
Dante Alighieri amb la seva obra va ser l’autor que va influir més en els literats posteriors.
Poc després vindrien Francesco Petrarca, amb el seu cançoner; Boccaccio, amb la seva obra en vers, que de fet és menys coneguda que la seva prosa (Decameró); i Geoffrey Chaucer, amb tot un seguit de poemes narratius, i obra en prosa, de les quals la més coneguda és els Contes de Canterbury.
Dante Alighieri (1265-1321)
Va néixer a Florència en una família aristocràtica i va quedar orfe de mare de ben petit. Va dur una intensa activitat política, raó per la qual va ser desterrat. Mai va poder tornar a Florència i va morir a Ravenna el 1321.
Va adoptar el dolce stil novo, en el qual a més de la idealització de l’estimada, hi afegia el tema de la mort de la dona estimada. Va adoptar com a model d’inspiració Beatriu, la dona de qui va estar sempre enamorat i que va morir el 1290.
Enllaços:
L’infern, traduït per Joan F. Mira
La Divina Commedia (text italià)
Inferno, canto I (recitat en italià)
Reportatge sobre l’Infern de Dante (Discovery)
Francesco Petrarca (1313-1375)
Era florentí i també va haver d’exiliar-se perquè la seva família era partidària dels güelfs blancs que s’oposaven al poder papal. Es va establir a Avinyó als 18 anys i va estudiar lleis a la ciutat de Montpeller. Va poder viure de càrrecs eclesiàstics que li permetien temps per escriure.
Va ser un gran admirador i estudiós de les obres dels clàssics (Ciceró, Titus Livi, Virgili…). I a més escrivia tant en llatí com en italià o toscà.
El seu Cançoner consta de 366 poemes, 317 dels quals són sonets. A la seva obra hi conflueixen tres corrents literaris: la poesia trobadoresca provençal, la poesia de la cort siciliana del segle anterior, i la poesia del dolce stil nouvo.
El tema de gairebé totes les composicions és l’amor impossible per Laura, dona real tot i que idealitzada, que desperta els sentiments i els desitjos del poeta.
ENLLAÇOS:
Cançoner, fragments traduïts
Canzionere, original
Audició del sonet Beneït sigui l’any, Benedetto sia l’giorno
Giovanni Boccaccio (1330-1375)
Giovanni Boccaccio va ser un erudit que es dedicà tant a l’estudi dels clàssics com dels contemporanis, va escriure en toscà i en llatí. Coneixia els clàssics llatins de primera mà; i alhora valorava la literatura en romànica de l’època, tant la culta (Dante, Petrarca…), com la d’origen popular. En les seves obres d’experimentació en toscà hi predomina la temàtica amorosa presentada d’una manera molt humana i realista, d’acord amb la nova mentalitat burgesa.
Va néixer a Certaldo, a prop de Florència, però la seva família es traslladà a Nàpols. Allà estudià dret canònic i desenvolupà una intensa vida social que el portà a conèixer l’ambient culte de la cort napolitana; en aquesta cort va conèixer Fiammeta, filla il·legítima de Robert d’Anjou, i que va fer aparèixer en les seves obres.
El 1348 va traslladar-se a Florència, on va conèixer Petrarca que el va influir en els seus estudis. Allà va ser testimoni de primera mà de la pesta negra que assolà la ciutat aquell any 1348.
Boccaccio és conegut sobretot per la seva obra el Decameró, i el Corbaccio. Però a partir de 1354
es va dedicar a escriure en llatí faules, biografies, treballs enciclopèdics, estudis sobre Dante… i va rebutjar les obres anteriors.
ENLLAÇOS:
Decameró, novel·la primera de la tercera jornada
Decameró, novel·la desena de la tercera jornada
Geoffrey Chaucer (1340-1400)
Va néixer a Londres i va viure una època agitada (pesta negra, guerres, lluites polítiques, revoltes camperoles…). Era de família acomodada i ocupà càrrecs de responsabilitat a l’administració reial, cosa que li va permetre de viatjar i conèixer els autors del moment com Dante, Petrarca i Boccaccio. Més endavant, gràcies al càrrec de duaner al port de Londres va poder disposar de temps per dedicar-se de ple a les seves aficions literàries. Va escriure poemes narratius, traduccions del francès i del llatí… La seva obra mestra són els Contes de Canterbury.
Una de les característiques de la literatura de Chaucer és el sentit de l’humor i la crítica de costums, especialment de la corrupció de l’Església.
Pel que fa a la llengua, Chaucer és considerat el gran renovador de la llengua anglesa del seu temps.
ENLLAÇOS:
The Canterbury Tales, en anglès modern