L’edat mitjana europea comprèn un període que s’estén del segle V fins al 1453, data presa simbòlicament. És l’any en què Constantinoble, últim reducte de l’Imperi romà cristianitzat, cau a mans dels turcs.
El terme “edat mitjana” tenia connotacions negatives pels renaixentistes, però durant el romanticisme moltes cultures europees van mitificar aquest passat medieval que ha perdurat en la literatura i en el cinema.
L’edat mitjana va començar amb les invasions dels pobles “bàrbars” al segle V que posen fi a l’imperi romà que feia segles que havia entrat en crisi. Occident va deixar de ser el centre del món i va iniciar una llarga etapa de lluites i de transformacions socials que comporta sovint un retrocés cultural, malgrat els esforços de l’Església cristiana per mantenir la cultura grecollatina als monestirs. 
Entre els segles V i X es van diferenciant les diverses llengües europees (romàniques, germàniques, cèltiques…) i es va definint la nova cultura medieval en funció del major o menor arrelament del cristianisme i de les aportacions culturals, polítiques i lingüístiques dels pobles invasors.
No serà fins al segle XII que les diferents literatures nacionals europees, després d’un llarg període de transmissió oral, assoliran el rang de llengües escrites al costat del llatí, que encara monopolitzava els estudis universitaris i religiosos.
La societat medieval era plurilingüe. Al costat de tots els idiomes naixents s’hi mantenia el llatí com a llengua de cultura en determinats àmbits. A l’Europa feudal era habitual que territoris amb diferents llengües i cultures compartissin un mateix senyor. La literatura medieval està marcada per aquest plurilingüisme i multiculturalisme, que fa que no sigui estrany que en un mateix territori s’emprin idiomes diferents per gèneres diferents, com passava a Catalunya o al nord d’Itàlia amb l’occità, a Castella amb el gallec, o a Anglaterra amb el francès antic.
Carmina Burana
Els cants de Carmina Burana es van trobar a una abadia de Baviera al segle XIX.
Es tracta d’una sèrie de cants agrupats en un còdex (llibre) escrits entre els segles XII i XIII, fets en part en llatí, en alemany antic i francès antic. Els autors són estudiants i clergues, i parlen dels plaers terrenals i del plaer de viure en general, així com se satiritzen certs costums.
Els estudiosos hi han descobert cançons que tenen orígens a diversos racons d’Europa: Occitània, França, Anglaterra, Corona d’Aragó, Alemanya, Castella.
Concert amb el fragment Oh FortunaOh Fortuna
