En el Romanticisme es desenvolupen formes literàries noves. En el cas de la poesia, s’opta per una poesia intimista i filosòfica, i pel poema en prosa. Els poetes intenten aproximar-se a la realitat i a la vida. El seu objectiu és commoure, excitar la sensibilitat del públic. Es busquen nous ritmes i sonoritats. Sovint es recorre al contrast: el bell al costat del lleig; el sublim al costat del repulsiu… L’art del Romanticisme pretén arribar a una majoria de classe mitjana i burgesa, i no a una minoria culta.
La poesia romàntica alemanya
L’antecedent dels romàntics es troba en un moviment anomenat Sturm und Drang (tempesta i empenta). Des del punt de vista polític s’enfrontava al poder dels prínceps alemanys, i en el vessant literari rebutjava la raó enfront dels sentiments. Destacava la superioritat dels sentiments, exaltava les emocions i preferia la passió.
Els poetes del romanticisme més destacats que van rebre aquesta herència són:
Hölderlin i Novalis.
Hölderlin (1770-1843): Va estudiar Teologia i va ser company d’estudis del filòsof Hegel, posteriorment va treballar com a preceptor (educador dels fills) d’un banquer. Va patir una esquizofrènia que es va agreujar amb la mort de la dona que estimava. La seva poesia es troba a mig camí entre el Classicisme i el Romanticisme.
Novalis (1772-1801): pertanyia a una família noble i va estudiar dret. Va viure l’ambient cultural del Romanticisme durant la seva època universitària i va impulsar la revista divulgadora d’aquest moviment: Athenaeum. Va escriure poesia, notes literàries i filosòfiques, però va publicar poc en vida. Va exercir la jurisprudència i ocupà un càrrec d’administrador de mines. Va morir prematurament de tuberculosi.
La poesia romàntica anglesa
La poesia romàntica anglesa es manifesta en dues generacions de poetes: la primera rep el nom de lakistes, perquè els seus components van residir una temporada a la regió dels llacs del nord-est d’Anglaterra. Un dels seus màxims representants és William Wordsworth (1770-1850).
Wordsworth escriu balades, en les quals transmet emoció per la natura, meditació, anàlisi del jo.
La segona generació de poetes romàntics anglesos rep el nom de poetes rebels. En formen part tres grans figures: Lord Byron, Percy Shelley, John Keats.
Illes de Grècia, de lord Byron (en anglès)
Percy Shelley:Hymn to the Intellectual Beauty.
Poesia romàntica italiana
Entre el 1816 i el 1820 es va crear a Milà el primer grup romàntic, dis del quan van destacar Giovanni Berchet i Alessandro Manzoni, autor d’una oda a Napoleó titulada “El cinc de maig”.
El cinco de mayo (traduït al castellà)
Destaca també Giacomo Leopardi (1798-1837), un erudit autodidacta. Provenia d’una família de la petita noblesa arruïnada, que posseïa una biblioteca ben nodrida dels clàssics llatins i grecs. Durant set anys s’estudià tota la biblioteca i amb 14 anys ja havia escrit un famós sonet “La mort d’Hèctor”. L’obra poètica de Leopardi està formada pels Cants, publicats en diverses edicions.
L’infinito recitat per Vittorio Gassman
Poesia francesa
Charles Baudelaire (1821-1867)
Pel·lícula: Total eclipse (1995), dirigida per Agnieszka Holland
Poesia grega
Konstandinos Kavafis (1863-1933