El romanticisme
Durant el segle XIX, es crea i es difon l’ideal del romanticisme.
El romanticisme és un moviment cultural oposat als plantejaments de la Il·lustració, que havien desembocat en el neoclassicisme. Va aparèixer a Alemanya i a la Gran Bretanya al voltant del 1770, i posteriorment a França. Cap al 1820 ja s’havia estès per tot Europa.
Els temes que interessen als literats romàntics són la realitat interior, l’exploració del jo, que sovint pren forma d’heroi incomprès, rebutjat, malalt, demoníac. La natura i el paisatge són elevats a la categoria de símbol i atrauen igualment l’atenció de l’escriptor romàntic, així com la recreació d’ambients exòtics i l’exaltació de l’edat mitjana o d’èpoques fantàstiques i llegendàries.
Alguns dels autors més destacats són Goethe, Hölderlin… a Alemanya; Byron, Shelley… a Anglaterra; E. Allan Poe a Amèrica, Victor Hugo a França; Leopardi a Itàlia; Puixkin a Rússia; Espronceda i Becquer a Espanya; Verdaguer i Guimerà a Catalunya.

El realisme
A la segona meitat del XIX, quan el romanticisme entra en crisi, apareix, primerament a França i posteriorment a tot Europa, el realisme. L’escriptor realista creu que s’ha de reflectir la realitat, tant si és bona com si és dolenta, bonica o lletja. Es volen aconseguir descripcions objectives, pretenen mostrar els grans processos del moment com els canvis en la revolució industrial i el triomf de la burgesia.

Enllaç a reportatges sobre el Romanticisme:
El Romanticismo

El Romanticismo, La creación de la libertad (TVE)

Enllaç a un reportatge sobre el Realisme:
El realismo