L’escriptor Flaubert va ser sotmès a judici
l’any 1857 pel seu llibre Madame Bovary. L’acusaven de ser obscè en algunes escenes de la seva novel·la. Finalment no va ser condemnat. Però uns mesos més tard, aquell mateix any, el mateix jutge cridava al banquet dels acusats el poeta Charles Baudelaire pel seu conjunt de poemes Les flors del mal. En els arguments de l’acusació se’l titllava de ser obscè sobretot en allò que es deduïa del contingut dels poemes, més que no pas en allò que es deia. En aquest cas, Baudelaire va ser condemnat i va haver de suprimir sis poemes en les noves edicions del llibre.
Poetes i escriptors han estat condemnats i vilipendiants en diverses èpoques i cultures, tant per part del poder com de les institucions religioses. Recordem el cas de Salman Rushdie, condemnat pels aiatol·lahs de l’Iran per publicar un llibre titulat Versos satànics. L’escriptor i poeta palestí Ahsraf Fayad que ha estat condemnat a presó i a 800 fuetades a l’Aràbia Saudita aquest any per un suposat delicte d’apostasia que no ha pogut ser demostrat.
Encara més recent i a prop, tenim un nou cas “d’escàndol” provocat per la poesia: Dolors Miquel, una poetessa lleidatana, ha estat denunciada per un poema llegit en públic durant la celebració dels premis Ciutat de Barcelona. La poetessa va recitar “Mare nostra” del llibre Missa pagesa, pel qual havia rebut el premi Gabriel Ferrater el 2006, i del qual s’havien fet diverses audicions. De primer, l’escàndol va semblar un estirabot del PP per cridar l’atenció, però finalment un jutjat ha obert diligències a instàncies de l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians. Se l’acusa d’un delicte contra els sentiments religiosos.
La polèmica no fa sinó despertar la curiositat per autors que potser no hauríem conegut.
Quines conclusions en traiem? Per què la literatura incomoda? A qui no li agrada veure’s en el mirall de la literatura?