Què t’inspira?

Principalment m’ha inspirat l’experiència docent: el conèixer pedagogs a través dels meus companys, conèixer tendències de criança i d’educació populars en les converses amb les famílies de l’alumnat i visualitzar les diverses publicacions a les xarxes socials de les diferents escoles.

També, la diversa formació en el camps de l’educació ha sigut una font d’inspiració, així com a l’assistència de fòrums i debats; i la lectura dels diferents articles i llibres actuals.

Molt recentment, la psicologia i el coaching han sigut les eines que utilitzo molt per aprendre i explorar, per tal de millorar en el camp de l’educació emocional en l’alumnat amb dificultats en aquest àmbit.

On i amb qui has treballat?

Des del 2007 fins el 2013 m’he estat formant, com he explicat en la pàgina anterior.  En aquesta etapa, he estat treballant en l’àmbit del lleure i en l’educació des d’organitzacions externes, entre d’altres. A partir d’aquests any, he treballat en diverses escoles, passant des de substituta fins a interina, per exemple, o en les diverses especialitzacions que he anat adquirint i sempre partint de les necessitats del lloc on estic. La diversitat d’aquesta, ha sigut una gran font d’enriquiment i millora professional i personal.

Des de fa 5 anys, treballo a l’escola La Mercè on el seu claustre és molt estable i comparteixo experiències i millores professionals molt favorables, així com en les diferents escoles del territori, ja que gràcies a la bona relació entre els professionals que disposo, es pot establir una xarxa educativa favorable per al treball amb l’alumnat.

Què has après fent la teva feina?

El que he après en aquesta feina a tall de resum és que no té res a veure la Cristina del 2013, per exemple, a la del 2024.

No solament hi ha hagut un canvi i millora en l’ampliació i consolidació de coneixements, sinó pel que fa a les capacitats emocionals i benestar social també ha sigut així.

No és més important el que sabem, sinó com ho apliquem. Destaco que en l’ús que fem del que disposem és la clau. I no solament això, és imprescindible centrar-se amb el que podem controlar, que és a nosaltres mateixos. Més enllà, no hi ha res controlable, però en funció del grau d’acceptació i el treballar en base del que disposes, sempre pot ésser un aspecte imprescindible per al creixement.