L’empresa de  filatures que  hi  havia a la Colònia era  de  la societat formada per  diferents  socis.  Amb Rafael Llopart i Vidaud,  que va ser president del F.C. Barcelona  del 1915 al   1916, s’hi van  associar  els accionistes  Joan Martí  i Joan  Trenchs.   Rafael Llopart  va seguir el negoci del seu pare que era  un  indiano  sitgetà.  

L’1 de juliol  de  1924  van crear l’empresa Textil Martí Llopart i Trenchs, SA.  amb centres   a Al-Kanís (Roselló)  i el Pla de  Santa Maria. (també  Pla de Cabra).   A final dels anys  quaranta el sector  tèxtil va patir  de valent  per la situació política catalana   en relació al centre franquista, tot i que a  Lleida,  zona de tercera  categoria industrial  els efectes van ser menys dramàtics.

A la colònia, quan la  sèquia de Pinyana no portava   aigua,  i quan   es feia la neteja d’aquesta,   la fàbrica disposava d’un motor   de gasoil, deien de vaixell,  que ressonava per tota la colònia. Era un motor  de dos temps,  grandiós,  que   algú  hauria de descriure. A la dècada dels 60  Hilaturas Gossypium   compra  l’empresa i els seus actius, terrenys i  el preuat salt d’aigua. Fins 200 persones havien treballat a la fàbrica.  Hi  havia gent de Vilanova, de Benavent, d’Almacelles, Torrefarrera,…. venien amb autocar,   majoritàriament eren treballadores, tot i que comptava  amb un  bon nombre d’homes. La fàbrica. amb els diferents avatars  a través del temps, sempre  havia creat riquesa,  en especial amb famílies  molt nombroses  que podien  fer-se la setmanada, i amb l’avantatge,  de  continuïtat laboral. Els  sous no corresponien  a  zona  industrial  preferent, però  no obstaculitzava   per oferir a la zona una font d’ingressos  important.

Treballaven  cotó  i fibres.  La fàbrica és modernitzà  amb els temps, i els aspis i les  velles metxeres i els mateixos embarrats  es mudaren en màquines més modernes  que a la fi els treballadors  van veure com eren  desmuntades   i viatjaven a  algun país d’Amèrica del Sud.  

Ens va costar entendre  com  allò perdia  el valor,  com  per un preu irrisori,  aquella riquesa no es podia quedar a  la zona,  com  els treballadors  no van poder res per  impedir  la desfeta, i com  el determinisme   pintat  d’importacions  agressives  i la mateixa   manca de poder polític, va fer que  la Colònia  es desmuntés  com una màquina  que no serveix aquí  i  es porta a un altre lloc.

Ens queden  molt interrogants, moltes preguntes, però  ens queda  també  molta vida viscuda, imatges  i   textures a  l’ànima  que no podem oblidar,  ens cal  no només el record, sinó,  gravar el  passat  per tal  no sigui oblidat.