Fotografia de l’any 1954. Jo en tinc  una,  aquesta correspon a Jesús  Mingot. La data que ell va posar crec que  és la  correcta. La Srta. Margarita  amb tota la canalla. La fotografia ha estat  feta davant de l’escola, al “fronton”. Segur que ens  hi reconeixem.

Jo vaig anar a l’escola l’any  1954. A la  Colònia l’escola ,  la que jo vaig conèixer   i recordo,  era  a la vora del frontó, prop de la casa del director  i del majordom. La classe era àmplia  tenia  dos finestrals al davant  i  la porta , mentre que al costat que donava als horts, hi havia tres finestrals. Hi havia  lavabos, un  quarto fosc que servia  per guardar el carbó de l’estufa. Les taules eren  dobles, de fusta, verdes, amb un tinter  de porcellana. Hi havia una  estufa al mig de l’aula. Damunt de l’escola hi havia vivendes, en concret la  del mestre, i a la vora  dos pisos més  i que jo recordi hi vivien El   Sr.Ramiro  i la Sr.  Mercè amb les seves filles  i a l’altre  la  família  del Sr. Agustí Mingot.

Vaig començar   a  anar a l’escola  amb la Srta, Margarita, recordo d’ella que  anava molt fosca, portava ulleres, jo devia ser molt petit perquè  gairebé no guardo  records. Si  que  més  molt propera, la Srta. Mercè Poch. M’agradava molt com ens  feia  treballar. Començàvem el dia fent observacions   meteorològiques, com era el temps,  si feia vent, boira, etc.  escrivíem amb ploma de fusta  i   “plomilla “, sucant al tinter que hi havia a   la taula. La pulcritud  de la feina era important, com ho era,  la prohibició  de parlar amb català. La Srta. Poch era de Figueres, el seu marit es deia Sr. Pablo. Vaig anar a l’escola fins els deu anys. A l’escola  de la Colònia  hi anaven els nens i nenes, els pares dels quals,  treballaven a la fàbrica.  Com érem molta canalleta,  crearen una altra aula on hi va treballar la meva germana, la Remei Català. L’Anna Maria Fernández i la Marta Fernández van ser mestres d’aquelles escoles. Se que  tenen moltes  experiències per explicar i espero que ho facin.

Quan jo anava a l’escola d’Al-Kanís,  fins l’any 1962,  fèiem el que feien la majoria de les escoles  en aquell temps,   recitar alguns   esquemes franquistes, encara que  no sabíem  ben bé que volia dir  tot allò.  Amb el temps he aprés a valorar  la dificultat que podien tenir moltes  persones  que havien  de combregar amb idees  que no els  agradaven  gens  i que era molt difícil expressar  i manifestar  actituds diferents de les gairebé obligades. A l’escola  tenia per companys, el Rafa, l’Antonio, el Juan José, el Josep Mingot,  el Pepe Garcia, el Salvador, la Carmina, la Paquita, la Montse, la Pepita  i altres companys. Si de veritat  és important  l’escola, ho es  de manera especial pels  amics  que hi  fas. El amics i companys són referències  preuades. No vaig poder fruir massa perquè  molt aviat  vaig  anar a estudiar a Lleida. Ara  de l’escola, no queda res,  sovint, quan passo pel lloc, m’hi aturo  i   intento de retrobar  sorolls, sensacions i emocions   d’aquella  estona de la vida.  Joan Català Codina. Desembre 2009