4 comentaris a “Joan Rovira i el transvassament de l’Ebre”

  1. Super aportació de la Gaia Iglesias de sisè al bloc sobre el Joan Rovira. Us el copio perquè crec que val la pena:

    Jo aquesta cançó ja l’havia sentit. Aquesta manifestació, si la guanyem cambiarà l’historia. Com molt bé diu la Iris, es nota que estima la seva terra i el seu riu. I l’Ariadna, també ha fet un comentari molt interessant, les seves paraules han sigut: Em sembla molt bé que un cantautor vulgui fer una cançó per salvar un riu que es de la seva terra des de petit. La lletra de la cançó em sembla molt bonica.
    I ara: la meva opinió:
    En Joan Rovira, un cantautor català que a part de fer cançons seves del que ell vulgui i li inspirin temes per compondre, també en fa per a manifestacions importants, un exemple –> La cançó titulada Germans de llengua. Que la va compondre per una manifestació del 11 de setembre. Aquí hos deixo el ling–> https://www.youtube.com/watch?v=e0FNhtDxjmc
    I ara una mica d’informació pels curiosos de la classe:
    Aquest és el ling de la seva pàgina web–> http://joanroviramusic.com/cat/index.php/joan-rovira/
    I aquestes són les seves paraules:
    Et podria parlar del meu passat i de tot allò que he fet fins ara. Et podria explicar totes les ciutats on he tocat, les aventures que he viscut, les cançons que he cantat, la gent que he conegut i les noies que he estimat. Podria parlar-te d’escoles, dels instruments que toco i les hores que he estudiat. Però, també, del temps que he perdut somiant i esperant. Explicar-te tots els projectes i grups que he intentat tirar endavant i no he sigut capaç. Els triomfs i els fracassos que he tingut. Les meves virtuts i tots els errors que he comés. Tots els matins que he deixat escapar per les meves nits d’insomni.

    Quan viatjo, sempre dubto quan em pregunten “De quin país ets?”. Els explico que no estem passant un bon moment. La vida es massa curta per a aprendre tots els idiomes i poder dir “Sóc de tot arreu”.

    Avui escric les meves cançons en català que és la meva llengua, però també escric en anglès. Després ho faré en italià, espanyol i francès, i si puc en japonès. M’importa allò que dic i no com ho dic. Sempre amb el somriure a la boca, a cada concert al 100%. Per a mi la música és com l’aigua, un miracle que flueix i flueix, i mai s’acaba . Això és el que he aprés al carrer. Aquest és el meu present.
    I una entrevista molt interessant:
    EXPLICA UNA MICA ELS TEUS INICIS I COM VAS INTUIR QUE ET DEDICARIES AL MÓN DE LA MÚSICA

    Tinc un record borrós cantant “Lo Carrilet de la Cava” davant de tota la clase quan anava a parvulàri! (hehe) Més tard, als set anys vaig començar a tocar la guitarra i va ser allà l’inici d’una història d’amor que duraria fins avui. Bàsicament vaig decidir dedicar-me a la música perque no hi havia res que m’agradés tant.

    CASI SEMPRE ET VEIEM CANTAR AMB LA TEVA GUITARRA PERÒ L’INSTRUMENT QUE VAS ESCOLLIR AL CONSERVATORI I AMB EL QUE ET VAS LLICENCIAR ÉS EL SAXO, PER QUÈ?

    El saxo és un altre company de viatge que m’ha acompanyat durant molts anys. Fer el superior de saxo a l’ESMUC em va permetre entendre la música, la improvització, ser més creatiu alhora de construïr melodies; però sobretot em va permetre estar en contacte amb grans músics dels quals vaig apendre moltíssim. La guitarra, a diferència del saxo, em permet poder cantar a l’hora que toco, explicar històries. I això m’agrada.

    GUANYADOR DE L’EBRE LEADER 2014 COM AMBAIXADOR DE LES TERRES DE L’EBRE. QUE HA SUPOSAT AQUEST PREMI PER TU?

    Per mi és molt important sentir-me recolzat pels meus, per la meva gent. Jo, sempre ho dic, sóc un romàntic de les Terres de l’Ebre, i per mi és un privilègi i un orgull portar el nom de les nostres terres a cada lloc on vaig a tocar. Explicar els nostres paissatges i costums. Encara ara em sento feliç per aquest reconeixement!

    HAS VIATJAT A ALGUNS PAÏSOS PORTANT LA TEVA MÚSICA. QUINS RECORDS GUARDES I QUINES HAN ESTAT LES CIUTATS QUE MÉS T’HAN AGRADAT I PER QUÈ?

    Els records i sensacions són innumerables. Possiblement París és el lloc on més experiències he viscut i més em conec. A part, allà hi viu el meu gran amic Olivier Sicard, una de les millors persones que he conegut. Ell em va obrir les portes de casa seva quan més ho vaig necessitar, i això no ho oblidaré mai. He tingut una sort infinita amb els amics que he conegut pel món, són molts els noms. De totes formes, una ciutat on m’agradaria viure ara mateix és Londres.

    ALGUNA ANÈCDOTA?

    N’hi ha moltes. Ara recordo una nit a Paris quan tocava pels carrers de la ciutat. Estava tocant al Pont de Saint Luis i quan vaig acabar l’actuació se’m va apropar un noi. Em va explicar que era l’aniversàri de la seva novia i que em volia contractar aquella mateixa nit per un “concert privat i sorpresa” davant del riu Sena.

    Recordo que al principi vaig desconfiar, però aquell noi tenia una mirada sincera i el vaig seguir. Finalment va arribar la noia i vam baixar al riu, estavem els tres sols. Ells es van començar a fer petons, i allà, a menys de 2 metros estava jo cantant! Era molt raro! (hehe)

    El millor de tot, va ser que de repent apareix un cotxe dels Gendarmerie (Policia), que sempre em prohibien tocar pel carrer. Aquella nit, la imatge dels tres junts era tan rara que el cotxe, després d’aturar-se al nostre costat, va pegar mitja volta i va marxar sense dir-nos res! (hehe)

    LES LLETRES DE LES TEVES CANÇONS ESTAN BASADES EN LES TEVES VIVÈNCIES?

    La majoria si. Hi han històries que, tot i no passar-te a tu personalment, les pots arribar a sentir teves si les viu algú que està aprop teu. La majoria de cançons del nou disc estan escrites a París, que és la ciutat on més m’he inspirat.

    ES DIU QUE QUAN UN COMPOSITOR TÉ “MAL D’AMOR” ÉS EL MOMENT IDEAL PER COMPONDRE, ÉS AIXI?

    Sempre ho havia pensat això, és curiós. Però t’he de dir que quan et sents feliç i content poden sortir cançons molt boniques també. Amb altres ritmes i diferents missatges, ideals per escoltar-les i començar el dia amb energia i optimisme! M’agrada fer cançons alegres.

    HAS CANTAT PELS CARRERS, EN FESTES PRIVADES, PUBS….I ÚLTIMAMENT, AL LICEU. QUIN CANVI, NO?

    “Una flor no fa Maig” diuen, però la veritat és que aquest any he tocat per llocs increibles com el festival Cruïlla de Barcelona, La Gala del Català de l’any al TNC, La Daurada de Vilanova i la Geltrú compartint escenàri amb els Manel i els Amics de les Arts; festival Músiques Sensibles a la Sala Foyer del Teatre Liceu, … El fet d’haver tocat pel carrer i sentir-te tants cops desemparat fa que ho valoris molt més. Espero que aquest 2015 encara vagi millor. Em sento absolutament agraït!

    EL 9N AMB LA TEVA CANÇÓ «GERMANS DEL LLENGUA», QUÈ HA SUPOSAT PER TU?

    Per una banda, sentir que aporto el meu granet d’arena al meu poble català. Per altra, donar a conèixer les meves altres cançons a la gent que m’ha conegut a través d’aquesta cançó.

    SI TINGUESSIS QUE ESCOLLIR UNA DE LES TEVES CANÇONS, AMB QUINA ET QUEDARIES I PER QUÈ?

    Això és com si et pregunten “A quin fill t’estimes més?”. No podria escollir. Cada cançó representa un moment, i s’ha d’escoltar al moment que ho necessites. De repent, escoltar “M’agrada”, “Peix sense espina” o “Per ser feliç” em pot carregar les piles un matí. “Cendra i poesia”, “Quatre amics” o “Deixar de jugar”, en canvi, em poden emocionar una nit.

    EL TEU DARRER DISC ACABA DE SORTIR DEL «FORN», ENS POTS FER CINC CÈNTIMS?

    És un disc fresc amb aires mediterrànis que combina tot el que sóc jo com a músic i persona. Amb els canvis d’estat d’ànim que experimento al meu dia a dia. Em considero una persona amb molts alts i baixos emocionals, i això es reflecteix al meu disc. Potser l’element que unifica totes les cançons és el positivisme de cada història, tot i tractar temes molt diferents. És un disc que em fa ballar i m’emociona en qüestió de minuts.

    JA SAPS, AL INICI D’ANY, NOUS PROPÒSITS I TAMBÉ NOUS PROJECTES. QUINS SON ELS TEUS?

    Un dels objectius que m’he proposat és preparar encara més videos per als meus amics i seguidors de Facebook i YouTube. M’agrada cuidar-los bé. Videos musicals, però també videos quotidians on poder fer-los passar una bona estona. Crec que si em coneixen més com a persona farà que entenguin millor el meu univers musical. Només desitjo que tothom s’ho passi bé amb les cançons i les tonteries que pugui explicar-los!

    Joan Rovira

    Camarles. Delta de l’Ebre. 2015.

    I em preguntareu si m’ho he llegit tot i… SÍ. A mi aquet noi m’hinteressa molt, per això no us sembli estrany.
    Per les persones que heu arrivat al final del comentari:
    Espero que hos hagi agradat.

  2. Oooo Gaia vaja comentari i que xulo també. Jo crec que es molt bonic que un cantautor a part de dedicar-se a fer cançons dels seus sentiments, de l’amor també dediqui el temps a compondre cançons per manifestacions i defensar les coses que realment li importen i no fer cançons per la seva fama. Que es una mica lo que heu dit.

  4. jo crec que si els que volen trecar lo riu escolte sin la cançó i si lentenguesin camviarien la opinio

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà