L’etiqueta <map> en HTML serveix per definir àrees clicables dins una imatge. <map> està associat amb l’atribut usemap de <img> i crea una relació entre la imatge i el mapa. L’element <map> conté diversos elements <area>, que deifneix arees quadrades, circulars o poligonals i les associa a un vincle i un títol.
A continuació trobareu un exemple de mapa d’imatges aplicat a una Planta de Creu Llatina del Romànic
01. <img src="planta_creu_llatina.jpg" alt="Planta de Creu Llatina del Romànic" usemap="#plantamap">
NOTA: Passa el cursor per sobre de la Nau Central, l’Absis i les Absidioles de la Planta de Creu Llatina.
Pots trobar més informació i exemples a W3SCHOOLS.
Activitats
Descarrega’t la imatge de la planta de creu llatina fent clic aquí i aplica-hi el codi de l’exemple en un document html.
Busca informació i afegeix dues àrees noves al mapa d’entre els elements arquitectònics característics de la planta de creu llatina del romànic que es llisten a continuació: presbiteri, creuer, transcepte, girola, pilars creuiformes, torre, altar, pilars o contraforts.
La primera línia no és obligatòria però si recomanable. Serveix per especificar la versió XML (per ara posarem “1.0”) i la taula de codis per a la representació dels caràcters especials (ç, ñ, i vocals accentuades o amb dièresis). Generalment utilitzarem “UTF-8” o “ISO-8859-1”. La codificació especificada en l’atribut encoding ha de coincidir amb la codificació física de l’arxiu de text. Si no
és així, tindrem problemes alhora de visualitzar els caràcters especials.
La sintaxis XML preveu la possibilitat d’incorporar comentaris dintre del document. Els comentaris sempre seran ignorats per qualsevol aplicació informàtica que llegeixi el document, per tant només serviran com a notes, recordatoris o advertències als programadors que editin el document. La forma d’introduir un comentari és la següent:
<!-- Aquesta línia és un comentari -->
Com que no formen part de l’estructura d’arbre XML, podem posar comentaris en qualsevol lloc del document.
Tal com mostra l’exemple, els símbols “>” i “<” s’utilitzen per delimitar les etiquetes. Per tant, aquests símbols són caràcters reservats que no podem utilitzar en els blocs de dades, ja que entrarien en conflicte amb les etiquetes. Si necessitem escriure un d’aquests símbols, haurem d’utilitzar les seqüències d’escapament que ens ofereix la sintaxi XML conegudes com entitats predefinides
Si hem d’escriure una gran quantitat de text amb símbols especials diversos, la utilització d’entitats pre-definides pot resultar poc pràctic. En aquest cas podem utilitzar una secció CDATA. La seva sintaxi és la següent
<![CDATA[ ....................... ]]>
La única restricció és que dintre una secció CDATA no hi podem escriure doble claudàtor ]] ja que aquesta combinació de caràcters s’utilitza per indicar el punt de finalització de la secció.
Activitats
Elabora un document xml ben format que inclogui etiquetes amb entitats predefinides i blocs de dades amb CDATA.
XML, de l’anglès eXtensible Markup Language («llenguatge de marques extensible»), és un metallenguatge extensible, d’etiquetes, desenvolupat pel World Wide Web Consortium (W3C). És una simplificació i adaptació de l’experimentat SGML, i permet de definir la gramàtica de llenguatges específics (de la mateixa manera que HTML és, alhora, un llenguatge definit per SGML). Per tant, XML no és realment un llenguatge en particular, sinó una manera de definir llenguatges per a diferents necessitats.
Emmagatzemar dades mitjançant el llenguatge XML ens proporciona diverses avantatges:
És multi-plataforma, els arxius XML realment són arxius de text que podem editar amb qualssevol editor ASCII (bloc de notes). Per tant podrem accedir a ells des de qualsevol sistema operatiu/aplicació.
Ens permet exportar/importar dades entre aplicacions aparentment incompatibles entre elles.
Sense tenir grans coneixements d’informàtica, podem entendre i llegir fàcilment un document XML degut a que la seva estructura és molt intuïtiva.
És auto-descriptiu, és a dir, les etiquetes ens descriuen el significat del seu propi contingut.
Podem emmagatzemar estructures complexes gràcies a que segueix una estructura d’arbre, cosa que no podem fer amb altes formats més bàsics com per exemple el .csv (comma-separated values).
Un document XML és extensible degut a que es basa en un estructura que pot créixer sense limitacions.
Fàcilment integrable en qualssevol aplicació informàtica.
Git és el que es coneix com una Version Control System i GitHub és una plataforma de desenvolupament col·laboratiu de software i aplicacions que utilitza el sistema de control de versions Git. Quan realitzem projectes col·laboratius en els que intervé codi, la millor solució és utilitzar un sistema de control de versions. GitHub és probablement la opció més estesa i popular. Cal dir, però, que existeixen altres opcions.
Característiques principals del servei GitHub
GitHub permet emmagatzemar codi de forma pública, tot i que també es pot fer de forma privada tot creant un compte de pagament.
GitHub allotja els repositoris de codi de diferents projectes i proveeix d’eines i utilitats pel treball e equip.
Amb un compte de GitHub també pots contribuir a la millora de software d’altres usuaris fent el que s’anomena fork o sol·licitant pulls.
Fer fork consisteix en clonar un repositori aliè (fet que genera una còpia al teu compte), per eliminar algun bug o modificar alguna cosa.
Una cop realitzades aquestes modificacions pots enviar un pull al propietari del projecte. Aquest podrà veure els canvis que has realitat fàcilment i, si considera important la teva contribució, pot adjuntar-lo al repositori original.
Eines i utilitats de GitHub
GitHub proporciona una wiki pel manteniment de les diferents versions d’un projecte.
També disposa d’un sistema de seguiment de problemes que permet als membres d’un equip detallar els casos i fer suggerències.
Incorpora una eina de revisió de codi amb el que es poden afegir anotacions, comentaris i associa debats.
També té un visor jeràrquic des del que es pot comparar el progrés de les diferents branques d’un repositori.
Els alumnes de 2n. curs de Sistemes microinformàtics i xarxes (2015-2017) de La Salle Manlleu estan participant al concurs websalpunt.cat, un concurs de creació de llocs web en català adreçat a alumnes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà o Superior. El certamen té per objectius fomentar el coneixement de les noves tecnologies, la creativitat dels participants i la normalització del català en l’entorn digital.
L’RSS és l’acrònim de Really Simple Syndication i va ser la primera tecnologia per crear canals de continguts. Es tracta d’un document en format XML utilitzat per publicar continguts que s’actualitzen tot sovint, com ara llocs de notícies, weblogs i podcasts, permetent la sindicació de continguts.
La Sindicació de la paraula anglesa syndication, fa referència a la redistribució de continguts informatius o lúdics d’un emissor original a través d’un altre (amb el consentiment de l’autor original). La sindicació s’ha popularitzat en l’entorn web, però és un concepte que s’utilitza des de fa molt de temps en diferents àmbits.
