Les marques o etiquetes característiques de l’XML es representen mitjançant un nom tancat entre els símbols menor_que (<) i major_que (>). Podem posar el nom que vulguem a les etiquetes, però evidentment és aconsellable posar noms que ens ajudin a identificar el seu contingut. En l’exemple de l’article anterior, la primera etiqueta que trobem és: <llistaclients> i ens informa de que a continuació trobarem una «llista de clients».

Les marques o etiquetes identifiquen blocs de dades, per tant, sempre tindrem un punt d’inici i un punt final (quan s’acaben les dades). En conseqüència les etiquetes sempre van per parelles. Quan iniciem un bloc de dades obrirem una etiqueta, i en finalitzar el bloc de dades haurem de posar l’etiqueta de tancament corresponent. Les etiquetes de tancament es diferencien de les d’obertura posant una barra (/) davant el nom.

En l’exemple la última etiqueta que trobem és: i la seva funció és tancar el bloc de dades que hem obert amb l’etiquetat . Els documents XML sempre han de tenir una etiqueta arrel (en l’exemple és ) que contindrà totes les altres etiquetes.

Per tal de mantenir l’estructura d’arbre és imprescindible que les etiquetes s’obrin i es tanquin en el lloc correcte (no es poden creuar blocs de dades). Per exemple, la següent estructura és incorrecte:


01. <noticia>
02.  <titol>El Barça guanya la lliga
03.   <contingut>Aquest dissabte el barça s'ha proclamat ...
04.  </titol>
05.   </contingut>
06. </noticia>


Aquest bloc de dades representa una noticia. La noticia està formada per dos nous blocs de dades: El títol i el contingut de la notícia. El problema està en el fet de que tanquem l’etiqueta que delimita el títol quan ja hem obert l’etiqueta de contingut. Estem creuant blocs de dades.