Innovar és usar les eines de sempre a les que massa vegades traduïm el nom a l’anglès. En ser solidaris, no hi ha innovació. En voler motivar als alumnes, no hi ha innovació. En les tècniques que aplicarem de Desing Thinking i treball per projectes, tampoc. En crear una plataforma d’intercanvi de materials que no utilitzem, no hi ha innovació. En detectar què li cal al teu entorn més proper, tampoc hi ha innovació. És quan tot s’uneix, quan totes aquestes branques formen un tronc, quan des de la llunyania es mira tot el conjunt quan sorgeix la innovació, sobretot en majors de 16 anys que han finalitzat l’escolarització obligatòria, i que molts segueixen estudiant no saben massa be per què.
En alumnes amb nivells de motivació baix, en sistemes educatius tradicionals en els professor ensenya, els alumnes aprenen, a partir dels 16 anys, abandonen. Amb el projecte que presentem busquem una educació molt més pràctica, allunyada de la teoria, trencant les parets de les aules i buscant fora d’elles nous aprenentatges i vivències, aquí és hi trobem la innovació. En creure que les emocions són pilars de la formació. En que considerar que si emociona, arriba, i si arriba ho recordaran i aplicaran en la seva vida professional. Observar què ha funcionat i què no, i buscar una manera vistosa d’exposar què hem observat i què hem pensat per arribar a tots els públics. Mostrar sense por el camí a recórrer per trobar nous camins entre les ombres, i innovar innovant, sembla una redundància, utilitzant els coneixements amb emocions i amb la raó.
Molts projectes s’assenten en pilars solidaris i motivacionals en etapes primerenques de l’educació, pocs en joves majors de 16 anys, amb voluntat professionalitzadora i de mantenir-los actius en el sistema educatiu post-obligatori. Els joves d’avui en dia són poc voluntariosos, molts d’ells no volen o no saben què estan estudiant. De vegades ni han triat ells el seu futur educatiu. Tenen un baix nivell de tolerància a la frustració, i molts d’ells no saben treballar en equip o no se’ls ha fomentat la seva unicitat. Els hem tallat a tots amb el motlle del cicle de l’ESO, i se’ls ha acompanyat en tot moment. A partir dels 16, el sistema canvia, i la manera d’avaluar-los i d’acompanyar-los. Massa estudiants abandonen els primers mesos de l’educació postobligatòria en no trobar una motivació per la que seguir. Qui sap si aquest projecte pot obrir la finestra per a que el motor impulsor de la motivació els retorni al sistema educatiu: ja sigui per tenir una nova fita, per poder adaptar-se a un nou grup, o per tenir un nou desafiament al que enfrontar-se amb eines molt més motivadores i entusiastes com el treball per projectes solidaris en desing thinking.
Com avaluar l’impacte del projecte? Mitjançant l’avaluació formativa i de les capacitats adquirides d’acord al ritme d’aprenentatge de cada alumne. En el procés de Desing Thinking es demana una avaluació inicial de la proposta que es realitza en la fase d’empaia i d’ideació. Així mateix l’avaluació formativa es realitzarà mitjançant l’avaluació per parells entre projectes, una autoavaluació de la tasca que es farà mitjançant el portfoli digital, en fase de prototipat i testeig, i una avaluació de la tasca docent al llarg del projecte.
Als alumnes se’ls mostrarà en tot moment la seva evolució periòdicament, per tal de poder posar fil a l’agulla per a reconduir aquells camins que s’han anat esborrant. Finalment, l’impacte del projecte a nivell de satisfacció s’avaluarà mitjançant una enquesta i una entrevista amb diversos agents externs per a que els estudiants avalin la seva satisfacció, motivació, fites i objectius assolits i coneixements. Així mateix s’enquestaran a diversos participants de la fase de coneixement i cerca, com els destinataris finals del projecte. La seva satisfacció i com els alumnes estan portant els projectes seran avaluats com a èxits o oportunitats de millora. Finalment, els impactes de comunicació i visibilitat dels projectes també seran comptabilitzats, tant des del centre com per part dels agents col·laboradors.