La Núria, la mare de la nostra companya Maria G., va tenir l’amabilitat de convidar-nos a visitar el seu hort, a les afores d’Alpicat. És un hort compartit, és a dir que el treballen un grup de persones, en aquest cas, set. És un hort ecològic, perquè utilitzen adobs naturals i defugen els productes químics.
Ens va agradar molt tot el que la Núria ens va explicar i el que vam veure: els vegetals que conreen (melons, espinacs, estirabeecs, tomates, faves, cebes,albergínies, pebrots…), el reg, la caragolera, les flors que tenen per a atraure els insectes i facilitar la polinització…Fins i tot vam poder tastar les faves!
Però, sobretot, ens va agradar la iniciativa del treball compartit. Com no poden anar a l’hort tots al mateix temps…sabeu com es comuniquen? A través d’Internet! (“no cal que regueu que ja ho he fet jo aquesta tarda” ,”el vent ha fet caure les canyes de les tomateres” “cal treure les males herbes de…”) Hi ha altres horts de grups de persones, inclús un de nois joves a partir de 14 anys.
Alguns de nosaltres ja sabíem coses dels horts, perquè els avis , parents o amics en tenen. Però sempre és interessant que algú ens expliqui la seva experiència i descobrir noves curiositats del món natural que ens envolta.
Moltes gràcies, Núria i Maria, per l’estona que ens heu dedicat i per la il·lusió que heu trasmès!
Em sembla que ara tots volem tenir un petit hort! I és que…TOT EL QUE NEIX ens crida molt l’atenció.
