Dilluns 21 de novembre, com cada any, el dia de Santa Cecília (la patrona dels músics), a l’escola Ferran Sunyer, els nens i les nenes de totes les edats que estudiem música fora de l’escola vam tocar el nostre instrument per als companys.

Jo toco la flauta travessera, un dels instruments de vent-metall. És un instrument allargat que es toca de costat. Ara us explicaré cóm se sent un músic de veritat:

Al principi costa una mica perquè no saps mol bé com funciona l’instrument, però no us preocupeu els que estigueu començant. Quan jo vaig començar, em queia la flauta i no sabia on posar els dits i les mans, però ara sí que ho sé fer. Cal estudiar molt per a millorar. Si voleu que us digui la veritat és molt emocionant ser músic!

A mi m’ha agradat molt tocar per als meus companys, tot i que a vegades em poso una mica nerviosa per por de no fer-ho bé. Jo crec que als meus companys els ha agradat força. Amb les cares que posaven se’ls veia contents i també al final van fer un fort aplaudiment que em va emocionar molt.

Jo vegades, quan acabo de tocar estic a punt de plorar d’emoció, però no vull posar-me a plorar perquè em fa vergonya.

També vull dir gràcies a la Cristina, la nostra mestra de música a l’escola, per celebrar Santa Cecília. Gràcies a ella hem pogut ensenyar els nostres talents que alegren la escola i els nens.

[Elisa Obeso Martín, 4tA]

Edita