Em dic Laia i visc en una ciutat que es diu Barcelona. Una nit de lluna plena, un bruixot vell em va despertar i em va dir:
– Em dic Cornelius Puf i et porto una màquina màgica, que et permet treure la llum d’un lloc i que no torni fins que vulguis.
Després em vaig tornar a dormir. Mentre dormia, un astronauta em va segrestar i em va portar a l’espai. Quan em vaig despertar, l’astronauta em va demanar que apagués el Sol. Com que jo no volia, vaig dir:
-Demà ho faré.
L’endemà, em vaig despertar molt d’hora, vaig treure les llums de la nau i vaig posar el pilot automàtic en direcció a la Terra.
Quan vam aterrar, vaig trucar a la policia aprofitant que l’astronauta encara dormia profundament. Quan es va despertar, era al manicomi.
Després de l’ensurt, vaig decidir destruir l’aparell que m’havia donat el bruixot.
Laia Ollé Grau 4tA