Em dic Laia i visc en una ciutat que es diu Barcelona. Una nit de lluna plena, un bruixot vell em va despertar i em va dir:
– Em dic Cornelius Puf i et porto una màquina màgica, que et permet treure la llum d’un lloc i que no torni fins que vulguis.
Després em vaig tornar a dormir. Mentre dormia, un astronauta em va segrestar i em va portar a l’espai. Quan em vaig despertar, l’astronauta em va demanar que apagués el Sol. Com que jo no volia, vaig dir:
-Demà ho faré.
L’endemà, em vaig despertar molt d’hora, vaig treure les llums de la nau i vaig posar el pilot automàtic en direcció a la Terra.
Quan vam aterrar, vaig trucar a la policia aprofitant que l’astronauta encara dormia profundament. Quan es va despertar, era al manicomi.
Després de l’ensurt, vaig decidir destruir l’aparell que m’havia donat el bruixot.
Laia Ollé Grau 4tA

Els nens i les nenes de 3r, el dimecres 5 d’octubre, vam anar al Caixa Fòrum a veure
l’exposició de retrats de la Belle Époque.
Vam veure retrats i autoretrats de pintors famosos com Sorolla, Boldini,…
Ens van explicar que en els retrats de famílies podíem descobrir qui era més gran o més petit d’edat segons la posició en que estaven situats. També que els retratats eren persones riques i preferien les pintures a les fotos perquè podien fer-los més guapos i amb colors.
Vàrem veure alguns retrats en que les expressions de la cara eren tristes o preocupades perquè s’estava preparant una guerra.
La monitora ens va explicar que aquests pintors, ja fa més de cent anys ( a l’època dels nostres rebesavis) , anaven a París perquè era la ciutat de la llum, de l’art, de l’amor i de la moda.
En acabar vàrem jugar a un joc d’aparellar imatges de pintures i ens van fer aquestes divertides fotos de record.

Jo vivia en un poblet de costa. Un dia va arribar un robot i em va donar una màquina màgica que pensaves un lloc i et teletransportava allà on volies.
Però un dia un astronauta em va raptar, em va dur al seu coet i des del coet fins a un altre planeta amb oxigen.
L’astronauta em va demanar la màquina per anar a un lloc fantàstic. Jo li vaig dir que no i vam començar a discutir durant molt temps. Jo vaig dir al final:
– Espera un moment, vaig a casa del robot perquè em doni un altre màquina d’ aquestes.
Ho vaig fer, però l’astronauta seguia tenint-me raptat i se’ n va anar.
Com que estava lligat a un arbre espacial amb les mans fora de la corda, vaig deslligar el nus i vaig pensar en la màquina, que em portés al meu poblet de costa.
Una vegada allà, vaig anar a la casa del robot i li vaig tornar la màquina perquè em portava molts problemes.
Diego Moreno (4t B)

COMENCEM EL BLOC DEL CICLE MITJÀ D’AQUEST CURS.
DONEM LA BENVINGUDA A TOTHOM!!!
MICA EN MICA ANIREM PRESENTANT LES NOSTRES FEINES.