Els nostres poemes de Sant Jordi

Els animals

N’hi ha que tenen pèl

i n’hi ha que mengen mel,

n’hi ha de perillosos

i també d’amorosos ,

n’hi ha a les cases

i n’hi ha a les basses…

Sembla que faci una endevinalla, oi?

Però, si no els cuidem bé…

sense ells no farem cap rialla.

Júlia Molina Palmarola

El gat

Jo tinc una mascota  

és un gat molt eixerit.

Quan em veu

es fa el divertit.

Jo tinc una mascota

és un gat molt finet,

amb la mà li faig caricies

i li pentino el bigotet.

Anna Costa Trens

La gata

Meu, meu, diu la gata,

meu, meu, dóna’m llateta

meu, meu, que tinc ganeta,

meu, meu, pentina’m el cabell,

meu, meu, grata’m la panxeta,

meu, meu, no tant, no tant,

meu, meu, deixa’m sortir,

meu, meu, que vull dormir

meu, meu.

Alba Hurtado Armero

 Les  roses

Les roses tan boniques, i n’hi ha moltes!

La rosa pot ser de molts colors.

Però només una és de Sant Jordi,

la que fa parella amb l’espiga d’ordi.

Jo vull aquesta rosa de Sant Jordi,

perquè és la més olorosa i bonica

potser encara no em toca, sóc petita,

però un dia amb la rosa a la mà

sabré que és símbol d’estimar. 

Cristina Codina Banús

La rosa de Sant Jordi 

Per Sant Jordi una rosa ha nascut

diuen que és la rosa més olorosa.

La rosa vermella ha crescut

amb l’amistat de la princesa

amb Sant Jordi de l’escut.

Tots dos, princesa i Sant Jordi

s’han agafat la mà i han cantat amb alegria

que l’amor ha triomfat.

Lídia López Aguilar

La  Maduixa

La Maduixa , (mmm) que bona!

posem-hi nata blanca,

i sucre, i sucre(mmm)sents com sona?

que maco aquest plat!

Agafo la forquilla i… cap a dins!

(mmm) quin petó m´ha regalat!

Freya Sentmartí Edwards

Per Sant Jordi

Per sant Jordi regalem una rosa de color vermell.

Tota la gent va a comprar roses de color vermell.

Ai, les roses , tan vermelles com sempre…

M´agraden tant les roses…

Ai, les roses, tan alegres…

Quan ve sant Jordi, tota la gent va a comprar roses.

Ai! Les roses tan dretes i tan vermelles!

Patricia Ortiz Trilla

La moto

La moto corre per camins i turons,

travessa deserts,

deserts plens de sorra.

Brum, brum, brum,

fa la moto engegada,

brum, brum, brum,

i va traient fum.

David Ollé Corominas

La sargantana

La sangartana boniqueta,

la sangartana que s’enfila

i no se li veu la denteta.

Corre bellugadissa,

que no et vegi la serp,

amaga’t a la pedra grisa

que ningú et veurà. 

Tània Soldado Cid

L´ordinador

L´ordinador que llest!

Però també problemàtic!

És un estri necessari

Per a mi i l´informàtic.

I com més hores hi estic

més hores vull, no ho nego!

L´ordinador que llest!

Daniel Hurtado Armero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *