La classe de plàstica de CM i CS d’aquest curs va començar d’una manera ben diferent a d’altres vegades. Vam pensar que estaria bé apropar als xiquets i xiquetes la imatge i el treball d’un artista clàssic. En concret vam pensar en un pintor del Renaixement. Aprofitant que tenim PDI a la classe, ens ha servit per visionar la imatge d’un autoretrat d’Alberto Durero i poder fer comentaris a partir de la seva observació.
El treball tenia una part teòrica i vam aprendre alguns trets de la vida de l’artista i una part pràctica en què cada alumne/a jugaria a ser el propi Durero i hauria de fer el seu propi autoretrat a partir d’un esboç del quadre original.
Posteriorment hem penjat els treballs realitzats al nostre bloc.
Els objectius marcats van ser:
- Conèixer l’artista Alberto Durero i l’època en què va viure.
- Mostrar interès pel treball de l’artista Alberto Durero.
- Desenvolupar diferents capacitats .
- Gaudir de l’observació d’obres d’art.
- Potenciar la sensibilitat estètica.
- Gaudir donant a conèixer els propis treballs.
- Mostrar interès, participació i respecte envers la pròpia obra i la dels altres.
- Saber ser crític amb el propi treball i no tan sols amb el dels companys i companyes.
“APRENDRE A DIBUIXAR COMENÇA PER APRENDRE A VEURE I MIRAR.”
L’activitat va començar amb una breu explicació de la vida del pintor Alberto Durero situant-lo en l’època en què va viure. Vam visionar un del seus autoretrats, que es troba al Museu del Prado a Madrid. A partir de l’observació vam anar analitzant-lo fent-ne una descripció oral ben detallada. De tot el que es va anar dient va sortir un document que tots i totes tenim i que aquí també podeu llegir i n’aprendreu tant com nosaltres.
Fins aquí va arribar la part diguem-ne més teòrica. I vam començar a fer d’artistes. A partir d’un esboç del mateix quadre, calia completar els detalls que faltaven però calia posar en funcionament la creativitat i la imaginació ja que nosaltres erem en aquell moment Alberto Durero i l’ havíem de pintar tal i com volguéssim. El resultat havia de ser totalment diferent al quadre original: podíem afegir-hi altres detalls, posar-li avaloris, canviar-li el pentinat, els colors havien de ser diferents. I a la fi…i tant que ho vam aconseguir! Però no acabava aquí la feina ja que un cop finalitzada la figura calia posar-li un fons i aquest acabaria de donar significat a l’autoretrat. Els fons van ser d’allò més variat i van quedar uns treballs la mar de vistosos que hem penjat a la cartellera de plàstica als passadissos del col·legi.
ALBERTO DURERO
(Nüremberg, 21-maig-1471, Nüremberg, 6-abril-1528)
És l’artista més famós del Renaixement alemà. Va ser un pintor molt reconegut a Europa, sobretot perquè les seves obres eren molt detallistes.
Va fer molts retrats i es va representar a ell moltes vegades, cosa que era poc habitual en la seva època. El primer autoretrat el va pintar quan només tenia 13 anys.
El quadre que estudiem porta per títol “AUTORETRATO” (Museo del Prado de Madrid). És una de les obres més conegudes d’Alberto Durero.
És un oli damunt de fusta pintat el 1498. Medeix 52 cm d’alt per 41cm d’ample. És el més petit dels seus autoretrats.
Al quadre es presenta com un gentilhome de la noblesa, jove, altiu i un tant orgullós.
(Un gentilhome era la persona que comunicava al rei les bones notícies, per exemple la presa d’una plaça en una batalla, l’enfonsament d’una esquadra de vaixells…També era un gentilhome aquell qui servia a les cases dels grans senyors o servia a un senyor o senyora).
En aquest quadre es va pintar gairebé de perfil i en lloc de mirar de cara sembla que miri l’espectador de reüll.
Va vestit elegantment, molt escotat, amb el cabell i la barba molt cuidats. Cap artista s’havia presentat abans així. D’aquesta manera es vol enaltir i no ser tan sols un simple artesà sino quelcom més ja que en aquell temps els artistes tenien una imatge molt baixa.
Amb tot això volia fer veure que ser artista no era un ofici menyspreable i que calia que se li donés la importància que tenia.
Tot i que la roba és fina i amb molts detalls, la cara no està idealitzada, això vol dir que és la seva pròpia cara, tal com ell era en aquell moment. Tot i així el cabell sembla daurat i que brilla, sembla que està pintat cabell per cabell.
La finestra del fons és un element que es mostrava de moda en aquell temps. Al fons, sota el marc de la finestra, es mostra una inscripció que diu: ” 1498. El vaig pintar a imatge meva. Tinc 26 anys.”
A sota es mostra la seva firma. Durero sempre signava els quadres amb les dues inicials del seu nom: una A i una D sota aquesta. Aquest tret va esdevenir un símbol estètic i una característica de les seves obres.
Penseu que l’Alberto Durero hauria estat ben orgullós de veure l’artistes que som o bé s’hauria posat les mans al cap?
A continuació podeu veure les nostres obres d’art.