El dissabte passat, dia 27 de febrer, a la biblioteca de l’Hospitalet de Llobregat vam conseguir parlar amb Jaume Cela.
Tan bon punt vam arribar el vam veure i no ens ho vam pensar dues vegades, vam anar cap a ell i el vam saludar. Ens vam presentar i li vam oferir una caixa dels típics pastissets de Benifallet. Tot seguit i després de donar-li el sobre que contenia les cartes dels alumnes de CS vam fer-li saber el nostre desig. També li vam comentar que ja feia quatre cursos que esperàvem sense èxit la seva visita. Molt amablement ens va atendre i va mostrar molt interès per venir a conèixer-nos de més a prop. Ens va fer saber que es posaria en contacte amb nosaltres aviat i que ho transmetéssim així a tot l’ alumnat de la ZER.
Abans de deixar-lo anar cap a la conferència li vam demanar un altre favor: que ens permetés fer-nos una fotografia amb ell. Seria la prova evident per a tots i totes els/les xiquets i xiquetes de què li havíem parlat. Va accedir-hi amb molt de gust.
El vam trobar una persona amable, educada, propera, molt simpàtic, amb molt sentit de l’humor i molt bon comunicador. Tant ell com el seu amic i company conferenciant Juli Palou es van emportar un llarg aplaudiment de totes i tots els assistents.
Aquesta és la prova que volíeu.
Un moment de la conferència de Jaume Cela i Juli Palou.
Felicitats!!! després de tant temps, ja era hora que haguéssiu pogut parlar amb l’autor dels llibres llegits. Segur que ben aviat us visitarà. Adéeeu.
Hola senyoreta Mercè,
Així que era veritat que vau anar a Barcelona a una conferència del Jaume Cela?
Quan no ens vau deixar veure els articles recents a classe, em va venir una intriga increïble, i és clar, no m’he pogut aguantar i ho he mirat.
Fins aviat.
Hola a thotom,
Em fa tanta il.lusió que vingui d’una vegada Jaume Cela a la nostra escola, que no es podria dir amb cap paraula d’aquest món, aixi que també he decidit ficar un comentari per a qué ho sàpigue tothom, però… vindrà o no?
Fins una altra, i espero la respsta impacientment.
Bona nit a tots i a totes,
Quan la senyoreta ens va dir que havia de veure a Jaume Cela, no me’n podia avenir. Ens hauria fet molta il·lusió coneixe’l en persona, però enviar-li una carta també ha estat molt bé. Jo no perdo les esperançes de què algun dia ens visiti personalment.
Fins aviat.
Hola companys i companyes,
estic molt contenta que per fi haguem vist al senyor Jaume Cela en fotos i també tinc moltes ganes de conéixer-lo en persona i que si pogués ens firmés algun llibre.
Adéu,i fins demà
Què bé! conèixer a Jaume Cela, quina emoció, per fi!
Ha d’estar bé, veure a un escriptor, ja m’agradaria ja…
Bé, he de marxar, ja ens veurem amics!
Hola,
Per fi ho hem aconseguit i Jaume Cela vindrà a veure’ns. I ara sí que n’estem del tot segurs ja que en tenim la prova: les nostres mestres li van poder parlar personalment. De ben segur que quan vingui ens ho passarem d’allò més bé.
Adéu.
Ah, sí? Doncs no me’n havia enterat.
Adéuu!!
Estem molt contents de què hagi vingut a
l´escola a veure´ns!!!!!!!!!!!!!!!