Els mixomicets són un petit grup d’organismes eucariotes, que presenten nuclis diferenciats, delimitats per un embolcall nuclear. Pertanyen al grup dels protoctistes, trobant-se emparentats amb les amebes, amb les quals constitueixen el clade dels Amebozoa.

A l’actualitat es coneixen al voltant de 700 espècies. El nom mixomicets prové del grec myxa, que vol dir baba, moc, i myketes, fong; per la qual cosa també trobareu que se’ls anomena fongs mucilaginosos, malgrat no pertànyer al grup dels fongs.

El cicle vital d’un mixomicet inclou tres fases diferenciades: el plasmodi, el cos fructífer i un estadi unicel•lular.

Les espores mantingudes en condicions adequades germinen, originant de una a quatre cèl•lules sense paret. Aquestes cèl•lules poden presentar o no flagels. En el cas de tractar-se de cèl•lules flagel•lades reben el nom de cèl•lules en eixam (swarm cells), mentre aquelles que no presenten aquesta característica són les anomenades mixamebes.
Tan unes com les altres són interconvertibles, és a dir, poder canviar de morfologia en funció de les condicions del medi: si disposen de suficient aigua, nedaran en forma de cèl•lules en eixam; si no, es desplaçaran mitjançant pseudopodis en la forma de mixamebes. Donada aquesta capacitat de transformació de les unes en les altres les podem anomenar genèricament cèl•lules ameboflagel•lades.

Les cèl•lules ameboflagel•lades poden dividir-se per escissió binària, iniciant un procés de proliferació. En el cas que les condicions del medi es tornin desfavorables, poden generar unes estructures de resistència anomenades microcists, que poden mantenir la seva viabilitat durant llargs períodes de temps, esperant que les condicions tornin a ser idònies.

Dues mixamebes o cèl•lules flagel•lades compatibles poden fusionar-se entre elles, formant un zigot. Aquest zigot pren morfologia ameboide i es nodreix i creix fins a convertir-se en un plasmodi multi nucleat. L’estructura plasmodial no presenta cèl•lules delimitades, es a dir, ens trobem davant d’una única cèl•lula gegant amb milers de nucli que es desplaça sobre el medi englobant bacteris i elements nutritius i que pot arribar als 20 cm de diàmetre.

Aquest plasmodi, davant d’un periode de sequera o condicions adverses, pot convertir-se en una estructura de resistència, el escleroci, format per cèl·lules arrodonides, els macrocists. Aquest escleroci pot regenerar el plasmodi si tornen les condicions d’humitat idònies.

Davant de canvis d’humitat, temperatura, pH o llum, els plasmodis pateixen canvis radicals que desemboquen en el desenvolupament de cossos fructífers, dintre dels quals el protoplasma es segmenta en fragments uninucleats que acaben donant lloc a espores. Durant el procés de formació d’aquestes espores te lloc la meiosi, divisió reduccional del nucli.

Podem veure, doncs que els mixomicets presenten un cicle diplohaplont, en el qual el plasmodi representa la fase diploide, mentre que les cèl•lules ameboflagel•lades són la fase haploide.