Fa cosa d’un mes, pels volts de Nadal, vaig anar a fer una passejada amb uns amics per la serra del Montnegre-Corredor i vaig arreplegar unes quantes mostres de fullaraca, palets i branquillons. De tornada a casa, vaig muntar unes cambres humides i les vaig deixar allà.

L’altre dia vaig fer la enèsima revisió i mireu que vaig trobar:

Un plasmodi blanc,

Un plasmodi groc, que va donar fructificacions petites, hemisfèriques i negres que encara s’han d’analitzar

i uns quants esporangis d’Arcyria cinerea

Continuarem vigilant, per si algú altre treu el cap.

Ahir vaig apartar un parell de plaques cultivades en paper de filtre que començaven a estar colonitzades per Rhizopus a la safata exposada a la llum, per si aconseguia que esporulessin i avui, oh sorpresa! aquest matí estava completament convertida en esporangis en formació. Sembla com si fos més fàcil fer-les esporular sobre paper que sobre agar! Aquí teniu la foto.

Eñls esporangis encara són immadurs, i per això segueixen tenint color groc. Vistes al microscopi ja apareixen espores, però de color molt clar. Encara no deuen tenir formada la coberta.

Aquí teniu les espores. Encara no arriben a les 10 micres.

Comencem per la bona.

Ja tenim un bon grapat de dades de cronòmetre de les inversions de flux a Physarum polycephalum. Amb les que em va passar la Neus ahir (les que vau prendre setmana passada) i les meves d’aquests nadals he muntat un full de càlcul. El podeu descarregar aquí.

Hi ha dos fulls, Xavi i Club. Les vostres estan totes a Club. L’estructura de cada bateria és si fa no fa la mateixa, tot i que podeu trobar lleugeres modificacions. Caldrà homogeneitzar d’ara en endavant si volem fer comparacions vàlides. Cada taula comença amb les dades de cronòmetre: min/seg/centèsimes, excepte a les vostres dades Physarum 3 (min/s/dècimes); i l’indicació A (si es tracta de flux cap al front avanç del plasmodi) o R (si és un flux de retorn des del front del plasmodi) (En les vostres anotacions, A=cap a a fora, R= cap al centre). A les meves observacions he vist intervals en els quals el flux s’aturava, i els indico STOP. A continuació el valor corresponent en segons (obtingut a partir de les tres columnes inicials).

En una columna separada, els valors de crono es modifiquen a + si són A o a – si són R. Els valors STOP s’ignoren. La suma a la banda de baix de tots aquests valors ens marca el balanç, és a dir, la diferència en s entre avanç i retrocès.

També a la part inferior teniu el total de segons de l’observació i la seva conversió en minuts, i la mitjana (prescindint del sentit) de les inversions. (Ojo, allà on hi ha STOP, no està corregit i entra a la mitjana).

Cada bateria porta associada la seva gràfica corresponent, representant la durada del fluxe en un sentit + o l’altre -, per cada inversió.

Mireu-vos-les amb atenció, perque ja podem començar a dir coses interessants. Espero comentaris.

Ara la dolenta: el planter de Physarum del cole s’ha convertit en un planter de Rhizopus. Caldrà reconstruir-lo a partir de plaques netes que portaré el dia que em digueu. Potser que engegem d’una vegada el tema del fungicida o busquem una altra solució.

Bon cap de setmana.

No tots els mixomicets són Physarum, com ja suposareu. L’altre dia, farà cosa d’un mes, en una sortida al Jardí Botànic de Montjuic (sortida que recomano fervorosament) vaig trobar, sota un dels molts arbusts mediterranis l’etali d’un altre mixo: Mucilago crustacea. No vaig poder fer cap foto, però era molt semblant a aquest.

Per sort, la carme Baqué em va deixar una bosseta i vaig endur-me una mostra al cole.
Teniu més informació sobre ell a http://ichn.iec.cat/bages/brolles/Imatges%20grans/Mucilago%20crustacea.htm

Observades al microscopi, les seves espores mesuraven unes 10 micres i tenien la superfície rugosa. D’aquestes si que vaig poder fer fotos.

Vaig preparar unes plaques i, deprès d’humitejar-les, les vaig deixar a veure si germinaven i…

A banda de que tres de les plaques van patir una infestació severa per nematodes (suposo que en el fragment d’etali hi devia haver ous), van aparèixer mixamebes. Avui les he estat mirant, desplaçant-se per la superfície de l’agar. Aquí les teniu, accelerades 8 vegades. Fan unes 50 micres de diàmetre.

A veure si tenim sort i acabem tenint un plasmodi.

Tal i com vaig prometre, aporto noves dades. Aquestes són del 21.12.2010, preses a la zona del front d’avanç d’un plasmodi nou (feia dos dies que havia estat transferit) i ben alimentat, cronometrades amb el mòbil. Si us preneu la molèstia de fer la mitjana (per cert, encara no m’heu dit si les vostres cronometracions són mitjanes o són dades úniques), veureu que surt 67,024 s, propera a les vostres mesures de Cos. De fet, totes les mesures de la zona corresponent que vau prendre (o les mitjanes), encaixen a la sèrie que us passo. (dades en s)

Si feu la gràfica corresponent a les deu mesures consecutives surt això.

Fins a la inversió 8, no és curiosa l’alternança llarga/curta/llarga/curta…? Alguna interpretació? Alguna dada que ens faria falta?

De mentres, us deixo aquest vídeo que vaig gravar del batec citoplasmàtic en un extrem del plasmodi, accelerat 8 vegades, a veure si us inspira.

Comenteu i envieu idees.

Ahir la Sandra em va fer arribar la seva preocupació perque un dels seus plasmodis havia canviat d’aspecte: s’havia quedat immòbil i ara era de color taronja intens, i es preguntava si era mort. Aquí teniu la foto que m’ha enviat.

Per si a algú més li passa (o ja li ha passat), us informo que en aquest casos no és mort. Quan un plasmodi mor es torna pàl·lid, blanquinós, i comença a desfer-se. En aquest cas el que passa és que el plasmodi ha format un escleroci. L’escleroci és una forma de resistència que adopten els mixomicets quan les condicions del medi són desfavorables. En ella perden aigua i s’estructuren en forma de seccions anomenades macrocists que poden contenir més d’un nucli cadascuna. A Physarum podem trobar dos tipus d’esclerocis: uns de secs, com trossets de paper de color taronja, i altres de més humits, com si fossin taques o xarxes de cera del mateix color. En aquest cas, el de la Sandra és del segon tipus. Aquí podeu veure una foto dels primers.

Aquest escleroci, en el moment en que les condicions tornen a ser favorables, originarà un nou plasmodi.

Sobre les condicions que provoquen la formació d’esclerocis teniu molta informació al següent article:

Studies on Sclerotization in Physarum polycephalum; John A. Jump, American Journal of Botany, Vol. 41, No. 7 (Jul., 1954), pp. 561-567

 Al qual hi podeu tenir un accés parcial a http://www.jstor.org/stable/2438716

Però ara surten més preguntes: què ha fet que el plasmodi entrés en fase de resistència? cóm podem reanimar-lo? quant de temps conserva l’escleroci la capacitat de regenerar un plasmodi?

El Pau (moltes gràcies) m’ha fet arribar les dades que vau prendre el 21.12.2010 de les inversions del flux citoplasmàtic a Physarum polycephalum. Són les següents:

• Physarum 1:

Cos: 55’71s

Punta: 44’35s

•  Physarum 2:

 Cos: 54’74s

Punta: 39s

•  Physarum 3:

Cos: 1,12 min

Cos: 54s

Punta: 37s

• Physarum 4:

Cos: 1,19 min

Punta: 34s

Punta: 40s

Amb aquestes dades a la mà, ens podem plantejar si podem donar resposta a les preguntes que ens havíem plantejat al començament. A saber:

•  
  • Cada quan s’inverteix el flux citoplasmàtic?
  • És la mateixa freqüència al front d’avanç que a la cua?

Si transferim les dades a una taula tenim això:

Que us sembla? Proposem alguna resposta? o potser veiem algun problema? Envieu comentaris. Jo també tinc dades per passar-vos, però primer comenteu vosaltres.

Una altra notícia. Ahir, al fer la revisió de les plaques, vaig veure que una d’elles, que tenia apartada per netejar ja que estava completament envaïda per Penicillium, havia esporul·lat.

Us passo una foto dels esporangis. Els he recollit en una placa i els estudiarem a la tornada. A partir de les espores podem obtenir les cèl·lules ameboflagel·lades i reproduir novament el cicle.

Espero comentaris i propostes sobre les dades. Ah!, i bon any!

Tal i com us vaig prometre, us passo les instruccions per a confeccionar una cambra humida amb materials que trobareu per casa.
Les cambres humides s’utilitzen força en l’estudi dels fongs, ja que permeten generar un entorn adequat per a la germinació de les espores a partir de materials recollits en les sortides de camp (escorça, fullaraca…). Si feu una sortida de camp aquestes vacances, podeu provar de recollir algunes fulles caigudes, o trossos d’escorça del sòl del bosc, portar-los a casa i posar-los a l’interior d’una cambra humida com la que expliquem a continuació, i esperar uns quants dies. Cal anar-les mirant diàriament, duant un parell de setmanes. Exploreu-les amb una lupa, i probablement us endureu unes quantes sorpreses.
Per fer la cambra humida necessitareu:

• Un plat de plàstic fons
• Tovallons de paper blancs, o paper absorbent de cuina blanc (la tinta dels estampants pot resultar tòxica pels espècimens)
• Una bossa de congelats el suficientment gran com per que hi càpigui el plat
• El filferro per tancar la bossa
• Un polvoritzador amb aigua destil·lada o d’ampolla (millor evitem els clorins de l’aigua de l’aixeta)

En primer  lloc, retalleu o doblegueu el tovalló de paper per ajustar-lo al fons del plat. Aquest tovalló serà l’encarregat de retenir l’humitat, així que si és molt prim, millor posar-ne un parell.

A continuació, ruixeu-lo amb el polvoritzador, que quedi ben moll, però treieu l’aigua en excès.  Si voleu fer servir la cambra humida per transferir mostres de Physarum, així us anirà bé. Si el que voleu es fer crèixer fongs o mixos o d’altres personatges a partir de mostres, cal que situeu primer les mostres al plat, sobre el tovalló, i les ruixeu amb el polvoritzador a elles també.

Les bosses de congelació porten un lloc on escriure la data i altres dades, que és ideal si es treballa amb mostres per posar la data, la procedència, etc. Escriviu amb un retolador (no boli, per no foradar la bossa) les dades de la mostra, i introduïu el plat a l’interior. Tanqueu la bossa amb el filferro. Si no teniu filferro, les pinces per tancar bosses que podeu trobar a l’IKEA o llocs similars també van molt bé. Així no cal deslligar nusos cada cop que volguem fer una observació detinguda del contingut.

Si transferiu els Physarum a partir de retalls d’agar, recordeu que la banda del plasmodi ha de quedar cap per avall. No oblideu de posar-li uns flocs de civada a tocar per tal que inicïi la colonització.

Bona sort, i bon Nadal.

L’agar que no havia solidificat ahir, tampoc ho havia fet avui. Pel que sembla no es va escalfar prou. Hem tornat a muntar plaques i renovar els cultius.

A més, avui hem engegat el primer estudi més o menys seriòs sobre el nostre amic groc.

Un dels fenòmens més curiosos que es poden observar al microscopi és el flux citoplasmàtic per les venes dels plasmodis de Physarum. Amb l’objectiu de 4 augments (40x totals), es pot veure com el citoplasma flueix, primer en un sentit, s’atura, i a continuació comença a fluir en sentit contrari, repetint aquesta seqüència continuament.

La primera pregunta que ens plantegem és: cada quan s’inverteix el sentit del flux citoplasmàtic? Aquestes inversions són iguals al front d’avanç del plasmodi que a la cua?

Hem estat cronometrant les inversions en diversos especímens i en diverses zones del plasmodi.

Espero que envieu les taules de dades per penjar-les.

Avui hem fet una nova revisió del material. Hem preparat dotze plaques més, sis de les quals hem inoculat a partir de fragments d’agar, mentre que les altres 6 han quedat per sembrar, ja que encara no havien solidificat.

Les plaques de dijous s’han desenvolupat correctament i se’ls ha subministrat nous flocs de civada.

Nota: Misteriosament, s’han trencat tres plaques de Petri. Potser haurem de tenir a algú allunyat del espècimens.