Ahir la Sandra em va fer arribar la seva preocupació perque un dels seus plasmodis havia canviat d’aspecte: s’havia quedat immòbil i ara era de color taronja intens, i es preguntava si era mort. Aquí teniu la foto que m’ha enviat.

 

Per si a algú més li passa (o ja li ha passat), us informo que en aquest casos no és mort. Quan un plasmodi mor es torna pàl·lid, blanquinós, i comença a desfer-se. En aquest cas el que passa és que el plasmodi ha format un escleroci. L’escleroci és una forma de resistència que adopten els mixomicets quan les condicions del medi són desfavorables. En ella perden aigua i s’estructuren en forma de seccions anomenades macrocists que poden contenir més d’un nucli cadascuna. A Physarum podem trobar dos tipus d’esclerocis: uns de secs, com trossets de paper de color taronja, i altres de més humits, com si fossin taques o xarxes de cera del mateix color. En aquest cas, el de la Sandra és del segon tipus. Aquí podeu veure una foto dels primers.

Aquest escleroci, en el moment en que les condicions tornen a ser favorables, originarà un nou plasmodi.

Sobre les condicions que provoquen la formació d’esclerocis teniu molta informació al següent article:

Studies on Sclerotization in Physarum polycephalum; John A. Jump, American Journal of Botany, Vol. 41, No. 7 (Jul., 1954), pp. 561-567

 Al qual hi podeu tenir un accés parcial a http://www.jstor.org/stable/2438716

Però ara surten més preguntes: què ha fet que el plasmodi entrés en fase de resistència? cóm podem reanimar-lo? quant de temps conserva l’escleroci la capacitat de regenerar un plasmodi?