Tal i com us vaig prometre, us passo les instruccions per a confeccionar una cambra humida amb materials que trobareu per casa.
Les cambres humides s’utilitzen força en l’estudi dels fongs, ja que permeten generar un entorn adequat per a la germinació de les espores a partir de materials recollits en les sortides de camp (escorça, fullaraca…). Si feu una sortida de camp aquestes vacances, podeu provar de recollir algunes fulles caigudes, o trossos d’escorça del sòl del bosc, portar-los a casa i posar-los a l’interior d’una cambra humida com la que expliquem a continuació, i esperar uns quants dies. Cal anar-les mirant diàriament, duant un parell de setmanes. Exploreu-les amb una lupa, i probablement us endureu unes quantes sorpreses.
Per fer la cambra humida necessitareu:

• Un plat de plàstic fons
• Tovallons de paper blancs, o paper absorbent de cuina blanc (la tinta dels estampants pot resultar tòxica pels espècimens)
• Una bossa de congelats el suficientment gran com per que hi càpigui el plat
• El filferro per tancar la bossa
• Un polvoritzador amb aigua destil·lada o d’ampolla (millor evitem els clorins de l’aigua de l’aixeta)

En primer  lloc, retalleu o doblegueu el tovalló de paper per ajustar-lo al fons del plat. Aquest tovalló serà l’encarregat de retenir l’humitat, així que si és molt prim, millor posar-ne un parell.

A continuació, ruixeu-lo amb el polvoritzador, que quedi ben moll, però treieu l’aigua en excès.  Si voleu fer servir la cambra humida per transferir mostres de Physarum, així us anirà bé. Si el que voleu es fer crèixer fongs o mixos o d’altres personatges a partir de mostres, cal que situeu primer les mostres al plat, sobre el tovalló, i les ruixeu amb el polvoritzador a elles també.

Les bosses de congelació porten un lloc on escriure la data i altres dades, que és ideal si es treballa amb mostres per posar la data, la procedència, etc. Escriviu amb un retolador (no boli, per no foradar la bossa) les dades de la mostra, i introduïu el plat a l’interior. Tanqueu la bossa amb el filferro. Si no teniu filferro, les pinces per tancar bosses que podeu trobar a l’IKEA o llocs similars també van molt bé. Així no cal deslligar nusos cada cop que volguem fer una observació detinguda del contingut.

Si transferiu els Physarum a partir de retalls d’agar, recordeu que la banda del plasmodi ha de quedar cap per avall. No oblideu de posar-li uns flocs de civada a tocar per tal que inicïi la colonització.

Bona sort, i bon Nadal.

L’agar que no havia solidificat ahir, tampoc ho havia fet avui. Pel que sembla no es va escalfar prou. Hem tornat a muntar plaques i renovar els cultius.

A més, avui hem engegat el primer estudi més o menys seriòs sobre el nostre amic groc.

Un dels fenòmens més curiosos que es poden observar al microscopi és el flux citoplasmàtic per les venes dels plasmodis de Physarum. Amb l’objectiu de 4 augments (40x totals), es pot veure com el citoplasma flueix, primer en un sentit, s’atura, i a continuació comença a fluir en sentit contrari, repetint aquesta seqüència continuament.

La primera pregunta que ens plantegem és: cada quan s’inverteix el sentit del flux citoplasmàtic? Aquestes inversions són iguals al front d’avanç del plasmodi que a la cua?

Hem estat cronometrant les inversions en diversos especímens i en diverses zones del plasmodi.

Espero que envieu les taules de dades per penjar-les.

Avui hem fet una nova revisió del material. Hem preparat dotze plaques més, sis de les quals hem inoculat a partir de fragments d’agar, mentre que les altres 6 han quedat per sembrar, ja que encara no havien solidificat.

Les plaques de dijous s’han desenvolupat correctament i se’ls ha subministrat nous flocs de civada.

Nota: Misteriosament, s’han trencat tres plaques de Petri. Potser haurem de tenir a algú allunyat del espècimens.

Aquest blog està pensat per a tots aquells que, fora de les nostres hores, participem en el projecte de recerca sobre Physarum polycephalum al batxillerat de l’Escola Pia de Sant Antoni.

Hauria d’arribar a ser, si entre tots volem, una mena de diari de recerca, barrejat amb lloc de trobada, on comentar, explicar i compartir tot alló que faci referència a les nostres particulars mascotes plasmodials.

Placa de Physarum

Ahir va començar la història, amb la transferència cap a 12 plaques de Petri amb agar no nutritiu de fragments de plasmodi de Physarum polycephalum. 6 plaques van ser inoculades amb grans de civada coberts pel plasmodi i 6 més per fragments d’agar d’aproximadament 1 cm2 amb xarxa plasmodial. A tots ells se’ls ha afegit com a nnutrient tres grans de civada en les proximitats del punt d’inoculació.

L’observació aquest matí ha demostrat que el procediment ha estat un èxit: el plasmodi s’havia desplaçat cap al nou medi en tots els casos. Es pot observar que ho ha fer més (com si tingués més vitalitat) en el cas de les plaques inoculades amb fragments d’agar.

En el cas de les plaques inoculades amb agar, he detectat que alguns dels inòculs estaven contaminats per Penicillium, de manera que he retirat els fragments, que per cert, ja havien estat abandonats pel Physarum.

Dilluns nova revisió. Bon cap de setmana.