En Ricard Bonmatí us ha dedicat un carta especialment als nois i noies de Nou Barris. Segurament us haurà arribat a la classe, però per si de cas i perquè la pugueu trobar sempre que vulgueu, aquí la teniu:
Carta d’en Ricard Bonmatí als alumnes de Nou Barris 2016
Ah! Al final de la carta us parla d’un poema inèdit… serà una sorpresa pel dia que us vingui a visitar a l’escola!
Si voleu, aquí mateix li podeu deixar algun comentari sobre la carta o el seus llibres: de ben segur que li agradarà molt!
Hola Ricard,
Sóm els nens i nenes de 3r de l’escola Àgora. Estem molt contents que vinguis el dia 18 de maig a la nostra escola. Hem llegit el teu llibre d’Estimades Feres i ens ha agradat molt!
Voldriem fer-te algunes preguntes. Quant temps trigues en escriure un poema? Ja sabem que segons el poema trigues més o menys temps. Però… quant vas trigar en escriure Què és l’amistat?
Tenim moltes ganes de coneixe’t i que ens recitis algún poema.
Ens veiem aviat
Nens i nenes de 3r.
Bon dia, estudiants de tercer de l’escola Àgora.
També jo tinc moltes ganes que arribi el dimecres 18 de maig per a conèixer-vos. M’alegro molt que us agradin els meus poemes. Els he escrits, precisament, fer a fer-vos riure, pensar i aprendre coses del món i de les persones.
És molt difícil recordar quant de temps he tardat a escriure un poema determinat (llevat del cas que, expressament, l’estona de composició l’hagi cronometrada amb el cronòmetre, paraula que té dues parts que vénen del grec: cronos ‘temps’ i metre ‘mesura’). En primer lloc, perquè normalment el componc a trossos; és a dir, que sovint el deixo a mig fer i l’acabo en un altre moment.
En el cas del poema “¿Què és l’amistat?”, em sembla recordar que vaig tardar unes cinc hores: tot un matí. I al vespre, al llit, potser encara el vaig millorar.
I, com que m’agrada molt saber què vol dir cada paraula, us diré que “àgora” també ve del nom grec agorá, que vol dir ‘aplec’, ‘plaça pública’, que al seu torn prové del verb grec ageírō, que significa ‘aplegar’, ‘posar plegats’, ‘posar junts’, ‘ajuntar’.
Doncs això farem el 18 de maig: a l’Àgora ens aplegarem vosaltres, els mestres i jo.
Per a tots plegats, un envio una amplíssima abraçada (que ve de ‘braç’),
Ricard Bonmatí
Hola Ricard!
Som els nens i nenes de 5è de l’escola Splai. Estem esperant la teva visita amb molta il·lusió!
Ens agradaria saber a quins llocs escrius els teus poemes: a casa teva, a alguna cafeteria, al parc… També voldríem saber si les idees et venen en qualsevol moment o has d’estar inspirat?
Els teus llibres ens agraden moltíssim! Són molt divertits i entretinguts!
Ens veiem el dia 18 de maig!
Salutacions! 😀
Alumnes de 5è
Escola Splai
Bon dia, estudiants de cinquè de l’escola Splai.
1) Estic contentíssim de veure que el dimecres 18 ja s’acosta (= és aquí, al costat mateix) i m’alegro molt que us agradin els meus llibres; els he escrits, precisament, fer a fer-vos riure, pensar i aprendre coses del món i de les persones.
2) M’agrada molt estudiar l’etimologia (el sentit veritable, l’origen) de les paraules. I he descobert que el nom de la vostra escola és una barreja d’un mot anglès (a causa de la “s” inicial) i un altre català (a causa de la “i” final) que tenen etimologies (orígens) diferents:
— “splay” (que prové de display) (en anglès) és un verb (o adjectiu) que vol dir ‘estendre separant’, i també ‘eixarrancar’ (eixamplar les anques) i que PROVÉ del mot llatí que vol dir ‘desplegar’ (display); d’aquesta manera, “dits separats” en anglès seria “splay fingers”.
— “esplai” (en català) és un nom que vol dir ‘esbarjo’ (‘escampament de preocupacions’ = ‘distracció’) i que PROVÉ del fet de barrejar (parlant) dues paraules catalanes: “espai” i “plaer”. Per tant, vol dir ‘espai de PLaer’ (= esPLai); d’aquesta manera, “esplaiar-se” vol dir donar expansió (explicació oberta) als propis sentiments (no callar-te’ls).
3) EM PREGUNTEU QUAN (en quin moment) em VÉNEN les idees per a escriure. Doncs us responc que NO EM VÉNEN, sinó que JO HI VAIG, a elles. I és que la inspiració té un noranta-nou per cent de transpiració (suor) (ah, i com més poemes sé de memòria, i més noms d’animals i plantes, conceptes i paraules sé, més coses tinc AL CAP per consultar-les com si fos un llibre, ¡ha, ha, ha!).
4) També EM PREGUNTEU ON escric els poemes. En una cafeteria o bar, no, ja que hi vaig ben poc, a aquests llocs. Normalment, a casa. Però també al metro o, fins i tot, caminant pel carrer, ja que el ritme dels passos m’ajuda a posar ritme als versos. Fa quatre dies vaig en compondre (al cap) un així: el que dedico als angelets, aquelles llavors totes juntes que ha fet la flor groga de la planta anomenada lletsó o dent de lleó i que, quan les bufem, surten volant cel enllà com angelets. Abans HAVIA CERCAT (no em van “venir” pas) les idees: en un llibre havia llegit que molts infants pregunten “quina hora és” a la bola de llavors abans de bufar-la. Si en surten tres d’una bufada, doncs són “les tres”. I això que havia estudiat em tenia “enamorat”. I per això el poema comença amb aquest vers (que té molt de ritme): “Ei, angelets, ¿quina hora és?” Ja veureu quin llibre més divertit i més tendre que em sortirà: de poemes de llavors. Ja tinc fet el de la llavor del gira-sol, el de la de l’acàcia de flors grogues i aquest de la del lletsó (les fulles del qual se les mengen els conills, cosa que també dic en el poema).
5) Ja heu vist en quin ESPAI (primerament “l’espai” de l’estudi de llibres, coses, animals i, sobretot, persones; i després l’espai de les caminades, els desplaçaments amb metro o tren i les assegudes davant d’una taula o al llit abans d’apagar el llum) i en quin TEMPS (en qualsevol moment, ja que sóc molt curiós i no paro d’estudiar-ho tot ni d’escoltar i ajudar a tothom: m’interessa tota la gent) M’ESPLAIO escrivint: escampo els meus sentiments i idees per compartir-los amb els altres i també per aprendre d’ells… i viure del seu somriure.
Doncs això farem el 18 de maig: a l’Splai ens esplaiarem plegats vosaltres, els mestres i jo.
Per a tots plegats, un envio una amplíssima abraçada (que ve de ‘braç’),
Ricard Bonmatí