FET PER: LAIA ORTIZ (E4C) I ALBA JIMÉNEZ (E4A)

TÀRRACO

Tàrraco, l’actual Tarragona, va ser una ciutat romana, capital de la Hispània Citerior i després de la província Tarraconense.

Els orígens es troben en un petit campament romà que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió van deixar durant la segona guerra púnica.

Tàrraco va ser la primera base d’hivernada dels exèrcits romans.

L’any  45 a.C Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana de dret romà.

Alguns dels monuments d’estacats, són:

• L’amfiteatre romà de Tàrraco
• Aqüeducte romà de les Ferreres
• Volta del circ romà de Tàrraco
• La Torre dels Escripions

La vitalitat de Tàrraco es manté fins al s.III d.C, per efecte de la crisis econòmica i de les primeres onades bàrbares. La demografia va començar un procés de regressió. Segons les fonts d’informació arqueològica la ciutat va ser devastada l’any 260 pels vàndals, especialment afectada, la zona d’habitatges.

La ciutat es va recobrar gràcies a Dioclecià quan va pujar al poder.

El 476 va ser destronat l’últim emperador romà, Ròmul August, i Tàrraco va ser en gran part conquerida però va continuar sent una gran metròpolis.

L’any 713 va voler resistir als exèrcits islàmics. Va ser destruïda i abandonada més de tres segles i feia frontera amb Al-Àndalus. La ciutat es va recuperar amb la conquesta impulsada pels comptats catalans al segle 12.