Lemes dels estats dels Estats Units d’Amèrica

Fet per Joel Burgès i Gabriel Rodríguez (4t C)

 

Alabama

Audemus jura nostra defendere

“Ens atrevim a defensar els nostres drets”


Arizona

Ditat Deus

“Déu enriqueix”

File:Arizona-StateSeal.svg

Arkansas

Regnat populus (originalment Regnant populi)

“El poble regeix”

File:Seal of Arkansas.svg

California

Eureka

“Ho he trobat”

File:Seal of California.svg

Carolina del Norte

Esse quam videri

“Ésser més que semblar”


File:Seal of North Carolina.svg

Carolina del Sur

Dum spiro espero / Animis opibusque parati

“Mentre respiro, espero [tinc esperança]” / “Preparada, en ànima i recursos”

File:Seal of South Carolina.svg

Colorado

Nil sine numine

“No res sense la Providència”

File:Seal of Colorado.svg

Connecticut

Qui transtulit sustinet

“Aquell que transplantat (de la seva altra terra) se sustenta”

File:Seal of Connecticut.svg

Distrito de Columbia

Justitia omnibus

“Justícia per tots”

Idaho

Esto perpetua

“Que sigui perpetu”

 


File:Seal of Idaho.svg

Kansas

Ad astra per aspera

“A les estrelles a través de les dificultats”

File:Seal of Kansas.svg

Kentucky

United we stand, divided we fall / Deo gratiam habeamus

“Units romandrem, dividits caurem” / “Donem gràcies a Déu”

File:Seal of Kentucky.svg

Maine

Dirigo

“(jo) dirigeixo”

File:Seal of Maine.svg

Massachusetts

Ense petit placidam sub libertate quietem

“Mitjançant l’espasa, ella busca pau sota la llibertat”

File:Seal of Massachusetts.svg

Míchigan

Si quaeris peninsulam amoenam, circumspice / Tuebor

“Si vols una península amena, mira al teu voltant” / “Defensaré”

File:Seal of Michigan.svg

Minnesota

L’étoile du Nord (oficial) / Quae sursum volo videre (lema territorial)

“L’estrella del nord” / “Desitjo veure el que està més enllà”

File:Seal of Minnesota.svg

Mississippi

Virtute et armis

“Virtut i armes”

File:Mississippi-StateSeal.svg

Missouri

Salus populi suprema lex esto

“Que el bé del poble sigui la llei suprema”

File:Seal of Missouri.svg

New York

Excelsior!

“Encara més amunt”

File:Seal of New York.svg

New Mexico

Crescit eundo

“Creix a mida que avança”

File:Great seal of the state of New Mexico.png

Ohio

With God, all things are possible

“Amb Déu, totes les coses són possibles”

File:Seal of Ohio.svg

Oklahoma

Labor vincit omnia

“El treball tot ho venç”

File:Seal of Oklahoma.svg

Oregón

Alis volat propriis (antes The Union)

“Ella vola amb les seves pròpies ales” (abans “La unió”)

File:Seal of Oregon.svg

Virginia

Sic semper tyrannis

“Així [els passa] sempre als tirans”

File:Seal of Virginia.svg

Virginia Occidental

Montani semper liberi

“Els muntanyencs sempre són lliures”

File:Seal of West Virginia.svg

Anunci de Plus Ultra Seguros

L´anunci del qual parlaré ara és d’una agència d’assegurances que  s’anomena  Plus Ultra Seguros.

L´anunci comença quan hi ha un actor que s’ha disfressat de gladiador romà  i que és valent però pregunta amb el seu manager  que com anava al tema de les destrals que li tenien que tirar.  Si posarien protecció o algú perquè no li fes mal  però quan està parlant amb el manager resulta que el home baixet que li ha de tirar les destrals està una mica boig i  li comença a tirar destrals  de cop sense mirar si li fa mal, descontroladament i en aquest moment  ell es cobreix amb l’escut que té per defensar-se i  diu ‘me siento seguro’ tot i que està en un moment que no és segur  i això és perquè vol representar l’anunci que aquest gladiador tot i que  està en perill ell  se sent segur perquè té ‘el seguro Plus Ultra Seguros’ que és molt bo.

Marina Costa (4t A d’ESO)

Ars amatoria: Biblis i Caune

Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune, que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.

Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure a Lícia, on es casà i engendrà un fill.

Hodebert - Biblis

Léon Auguste César Hodebert (1886)

A Caune, se li atribuieix la ciutat de Caunos , que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.

A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos, l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.

El consell d’Ovidi:

El consell d’Ovidi ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no saben dissimular i no l’oculten. Si tots els homes no supliquéssin abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.

 

Judit Bernal (2n B de Batxillerat)

 

Mite Laodamia i Protesilau

L’art d’estimar és un llibre que pretén ensenyar l’art de seduir i la manera de comportar-se en la vida de parella. Té un to molt humorístic i irònic, com també alguns passatges on critica la societat del seu temps (la romana del segle I). En l’època que fou publicada fou considerada amoral per la classe dirigent, però no per la classe popular, ja que l’Ars Amatoria va tenir un gran èxit de públic. L’obra està distribuïda en tres llibres, els dos primers van destinats als homes, i el darrer a les dones. Per tal d’entendre millor el llibre, Ovidi fa referència a alguns mites clàssics. Entre d’altres hi ha el mite de Laodamia i Protesilau:

Laodamia, filla d’Acast, rei de Iolcos, es casà amb l’heroi tessali Protesilau, el qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit havia mort a la Guerra de Troia, va suplicar als déus que el fessin tornar de l’Hades; aquests hi accediren, però només per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparèixer, ella se suïcidà per seguir-lo a l’altre món. Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava força temps abraçant-la; quan el seu pare ordenà que la cremessin, ella es va llençar també a les flames.

En el text on hi ha la referència Laodamia i Protesilau, Ovidi vol donar com a consell que, si estimes molt una persona i el teu amor cap a ella és molt gran, la deixis com una mica oblidada, de manera que et trobi a faltar una mica, perquè així s’adonarà de com t’arriba a estimar. Però, per altra banda, no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no, com en un altre consell que dóna, l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella es pot buscar amants, deixant així el vostre amor en l’oblit.

Fet per Jordina Marsal (2n B de Batxillerat)

Els déus del Parc de Nymphenburg a Munic

File:Schlosspark nymphenburg1.jpgEl Parc de Nymphenburg situat a la ciutat de Munic és un dels més grans i significatius d’Alemanya. El parc actual és fruit de la remodelació de Sckell a partir de l’any 1799 i ocupa una extensió de 180 hectàrees. Al llarg de tot el parc es poden contemplar representacions de divinitats de la mitologia grecoromana.

Afrodita:

En aquesta estàtua es veu Afrodita. En la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l’anomenaren Venus.Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d’Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqué Eros.

Va ser la guanyadora de l’anomenat Judici de Paris, l’origen mitològic de la famosa Guerra de Troia. Les deesses Atena, Hera i Afrodita van demanar a Paris, fill del rei de Troia, que elegís a la més bella de les tres. Afrodita va seduir a Paris prometent-li l’amor de la dona més bella i Paris es va deixar convèncer i la va elegir a ella. La dona més bella era Helena, esposa de Menelau. Afrodita va ajudar a Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia. Això va motivar als grecs a unir-se per atacar la ciutat i recuperar a Helena. Naturalment, durant el transcurs de la guerra Afrodita va ajudar sempre als troians mentre que Atena i Hera ajudaven als grecs.

Afrodita i Cupido:

En aquesta escultura es veu Cupido amb Afrodita la seva mare. Eros és el déu de l’amor en la mitologia grega on era el déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido, també conegut com Amor. Se l’associa freqüentment amb Afrodita. En alguns mites, Eros va ser el fill d’Afrodita i Ares, però segons “El banquet” de Plató va ser concebut per «Porus» (l’abundància) i Pènia (la pobresa) en l’aniversari d’Afrodita.

El judici de Paris

File:Nymphenburg schlosspark vier statuen.jpgParis, era un príncep troià. La seva mare es va morir en tenir-lo a ell i el rei Píram el va adoptar i el va convertir en príncep. Un dia en una festa on hi assistien déus i mortals, les tres deesses Hera, Afrodita i Atena, li van demanar a Paris que jutgés qui era més bella de les tres, i Paris va escollir Afrodita. Aquesta es va convertir en la seva protectora durant la guerra de Troia, però les altres descarregavenla seva ira contra d’ell.

 

Apol·lo:

En aquesta estàtua es representa a Apol·lo, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d’Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d’Àrtemis (la deessa de la cacera).

 

 

 

 

 

 

 

Àrtemis:

En aquesta estàtua es representa Àrtemis era la deessa de la caça i el regne animal. S’identifica amb la Diana de la mitologia romana. En identificar-se amb Hècate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d’Apol·lo. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos. A Efes, la representació era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema.

 

 

 

 

Atena:

En aquesta estàtua es representa la deessa Atena. És la deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.

Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge. El Partenó d’Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l’anomena Atenea o Pal·les Atenea. L’animal que la simbolitza és l’òliba i la seva planta, l’olivera.

 

 

Cronos:

En aquesta estàtua es representa Cronos. A la mitologia grega, Cronos era fill d’Urà (el cel) i Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus. Sovint ha estat confós amb el seu homònim Cronos . A la mitologia romana Cronos fou identificat com Saturn.

Mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. De la mateixa manera, per por de ser mutilat al seu torn pels seus propis fills, els devorava al temps que la seva esposa Rea els paria. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destronà i l’obligà a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps). D’ell deriven doncs les figures conegudes com a Pare Temps.

 

 

Demeter:

FotoEn aquesta estàtua es representa la deessa Demeter. És la deessa de l’agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l’arribada dels Olímpics. Juntament amb la seva filla Persèfone, era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic. És fàcil confondre Demèter amb Gea, amb Rea o amb Cibeles, amb el sobrenom Antea. Els epítets de la deessa revelen l’amplitud de les seves funcions en la vida grega.

 

 

 

 

 

 

Dionís:

FotoEn aquesta estatua es representa el deu Dionís també conegut com a Bacus. Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

 

 

 

 

 

 

 

 

Gea:

FotoEn aquesta fotografia es representada l’estàtua de la deessa Gea o Gaia, en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Va ser la realitat primordial sorgida del Caos. Ella sola engendrà Pontos i Urà. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els titans, els ciclops i els Hecatonquirs.

 

 

 

 

 

 

 

Hades:

En aquesta fotografia es veu el déu Hades, es el déu dels morts i del món subterrani. Fill de Cronos i Rea, germà de Zeus, Hera, Posidó, Hèstia i Démeter. Després d’haver nascut, Hades va ser devorat per el seu pare, però salvat per el seu germà Zeus. El regne dels morts d’Hades era un regne boirós i fosc, on anaven a parar gairebé tots els mortals quan morien.

 

 

 

 

Hera

FotoLa deessa que es veu en la fotografia és Hera. Es la deessa del matrimoni. Era germana i esposa de Zeus. Filla de Rea i Crono. Se la representa com a majestuosa i solemne. A la seva mà dreta hi porta una granada, símbol de la sang fèrtil i la mort. Se la representa amb el magraner, el paó i la diadema. Els seus descendents amb la seva unió amb Zeus son Mart, Juventas i Llítia.

 

 

 

 

 

 

 

Hèrcules i el lleó de Nemea

Hèrcules, fill de Zeus i Alcmene, era el més gran dels herois mítics gràcies a la seva força sobrehumana. Matar el lleó de Nemea, va ser una de les primeres dotze proves d’Hèrcules. Era impossible matar-lo perquè es deia que Nemea tenia una pell tan gruixuda que seria molt difícil matar-lo amb qualsevol arma. Finalment Hèrcules mata al lleó de Nemea ofegant-lo amb les seves pròpies mans.

 

 

 

 

Mart:

Mart es el déu de la guerra, full de Juno i Zeus. Inicialment va se el déu de la fertilitat i la vegetació, però més tard s’inicià amb la batalla i d’aqui que en fos déu.Foto

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posidó:

Déu dels mars i dels terratrèmols. Fill gran de Saturn i germà de Zeus i Hades. Tots els habitants de les aigües tenien que obeir-lo. Té com a símbol el trident.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Zeus:

FotoZeus és el déu dels déus i de l’Olimp. Fill de Cronos i Rea. La seva esposa es Hera i també la seva germana. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de tots els déus de l’Olimp. Té el poder de les tormentes i els llamps.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Marta Keizer (4t C)  i Ada Travesset (4t A)

El mite d’Hero i Leandre a Ovidi

HERO I LEANDRE

Hero era una sacerdotessa de la deessa de lamor Afrodita, Venus en llatí, filla de Zeus. Hero, que vivia a Sestos, estava enamorada de Leandre, un jove dAbidos, a la costa oposada de Sestos.

Per poder estar junts, Leandre cada nit creuava nedant l’estret que separava els dos amants. Per facilitar-li la tasca, Hero encenia un fanal que col·locava al punt més alt de la torre de casa seva a fi que servís de guia per a Leandre. Una nit, però, quan Leandre estava nedant per trobar-se amb la seva estimada, va esclatar una tempesta i el fanal s’apagà.

L’endemà, Hero trobà el cadàver de Leandre al peu de la seva torre i empesa pel gran dolor i desconsol que sentia, s’estimbà des del damunt de la seva torre.

Relació entre el consell d’Ovidi i el mite:

El consell que dóna Ovidi per cuidar i mantenir l’amor (després d’haver-lo aconseguit gràcies als consells del Llibre I) és que, si de veritat els homes volen conservar l’amor i la seva estimada, han d’estar disposats a afrontar totes les dificultats que se’ls presentaran al llarg de la relació, així com ho fa Leandre, que creua cada nit nedant l’estret per trobar-se amb Hero.

Per això, l’amor és contemplat com un camp de batalla, ja que no és un camí ple de flors i felicitat, sinó que molts cops serà un camí sinuós i ple d’entrebancs que s’haurà d’anar superant per mantenir la flama de l’amor viva.

Hero davant el cos inert de Leandre

 

Malina Gaianu (2n B de Batxillerat)

ROSENSTOLZ: MÚSICA EN LLATÍ

Rosenstolz es un grup musical procedent de Berlín. Està compost per la cantant de Berlín Anna R. i el cantant i ompositor d’Alemanya Occidental Peter Plate. El seu estil de cançons és una barreja de pop, rock i chanson. Les lletres de  la majoria de les seves cançons són compostes en alemany i poden ser melodramàtiques, eròtiques, provocadores o sensibles.
Una de les seves cançons en llatí es l’anomenada Amo Vitam:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=p_CdBCp3b-U[/youtube]

Amo vitam
Amo venerem
tamen quare sum sola

Amo rosam
desidero pacem
tamen quare sum sola

Estimo la vida,
estimo el sexe
no obstant per què estic sola

Amo la rosa,
desitjo la pau
no obstant per què estic sola

Autora: Estelle Mindzie (4t A)

God of War

God of War

FITXA TÈCNICA

Desarrolladora(s) SCE Santa Monica Studio
Distribuidora(s) Sony Computer Entertainment
Plataforma(s) PlayStation 2PlayStation PortablePlayStation 3 y teléfono móvil
Género(s) Acción
Aventura en 3ª persona
Hack and slash
Primer
videojuego
God of War
(22 de marzo de 2005)
Último
videojuego
God of War: Ascension
(12 de marzo de 2013)

 

RESUM/ARGUMENT

La infància de Kratos és explicada durant el desenvolupament del primer God of War i en vídeos que només es poden veure si es va superar el joc en la màxima dificultat. Va néixer a Esparta, fill d’una dona difamada i de Zeus, el rei de Olimp (Kratos s’assabenta d’això en el llit de mort de la seva mare). És maltractat com solia fer als nens alts i forts en la Polis grega. Però el seu germà en tenir una marca, que el oracle va predir que seria la perdició de l’olimp, Ares el segresta i el porta al regne de la mort.

Després de rebre entrenament, Kratos, ja casat i amb una filla, Cal · líope, es converteix en un gran general de l’exèrcit espartà, tot i les advertències de la seva dona, el guerrer va prometre no aturar fins que la glòria d’Esparta estigués en el més alt. Les tàctiques dels seus exèrcits eren brutals, però molt efectives. Però un dia un enfrontament amb un batalló de bàrbars va donar un resultat advers per a la seva armada. Amb el seu exèrcit destruït i punt de ser assassinat pel líder bàrbar, Kratos demana l’ajuda d’Ares, el Déu de la Guerra, oferint la seva vida a canvi. El déu descendeix del cel i acaba amb tots els enemics, després lliura a Kratos les Espases del Caos, que són adherides als seus braços amb cadenes.

El guerrer espartà sucumbeix totalment al poder d’Ares, qui li exigeix ​​certes tasques de destrucció i conquesta. Les tàctiques de l’exèrcit de Kratos eren encara més brutals que abans, assassinant sagnantment a qualsevol que oposés alguna mínima resistència. En una de les seves missions, Kratos havia cremar un llogaret que s’oposava a l’armada d’Esparta. En el seu afany de sang i glòria, Kratos va voler ingressar al temple del poble, l’oracle de la petita població li adverteix que no havia d’entrar a aquell santuari, el guerrer la fa a un costat i ingressa al temple, assassinant amb les seves espases a tots els presents. Quan va llançar per última vegada l’espasa cap als seus víctimes, va entendre que havia assassinat la seva dona.

PERSONATGES

Herois (Hercules, Teseu, Perseu etc.) I espècies mitològiques (per exemple meduses, harpies, minotaures) com déus grecs (Ares, Posidó, Zeus, entre altres) i titans (com Gaia i Cronos).

LA CRÍTICA REBUDA

La majoria dels jocs van ser rebuts de manera molt positiva, Gamerankings va donar qualificacions sempre superiors de 90

Aquest joc, tots van ser molt ben rebuts per els seguidors de la saga. Menys el Ghost of Sparta que va decebre a molta gent, per els seus gràfics i la seva historia.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pOwCvW_4x_k[/youtube]

 

Maria Cañas (4t C)

 

 

ANUNCI DE FRENADOL

Anunci  Frenadol Complex

Es veu un home que es troba malament té grip i va a treballar arriba i li diuen que ha d’ anar a fer una reunió. Va cap a la sala a fer la reunió, però quan entra a la reunió com que està malalt veu com si hagués de lluitar contra els altres, els seus companys de feina,  que són gladiadors i el cap dels gladiadors que representa el cap de la feina fa un gest, que feien antigament els romans a les lluites de gladiadors que baixaven el dit per dir que el matessin i  a llavors els gladiadors el van a matar. Però agafa ràpidament el medicament se´l veu i es recupera de la grip molt fàcilment ja es troba bé i els gladiadors passen a ser els seus companys de feina normals i ja no el volen matar . I després quan ell està explicant el que havia d’explicar a la reunió el cap li fa un gest agradable aixecant  el dit gros amunt que abans a les lluites de gladiadors es feia servir per salvar la vida.

El anunci vol donar a entendre que el medicament és tan fort que pot amb tot, fins i tot amb els gladiadors que són un símbol de duresa que tothom sap que són molt forts i que el medicament pot amb ells i que et pot salvar de situacions inesperades i desagradables .

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=yQ3xDZ9HzW4[/youtube]

Marina Costa (4t A) i Lucía Rebuffo (4t B)