El Parc de Nymphenburg situat a la ciutat de Munic és un dels més grans i significatius d’Alemanya. El parc actual és fruit de la remodelació de Sckell a partir de l’any 1799 i ocupa una extensió de 180 hectàrees. Al llarg de tot el parc es poden contemplar representacions de divinitats de la mitologia grecoromana.
Afrodita:
En aquesta estàtua es veu Afrodita. En la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l’anomenaren Venus.Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d’Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqué Eros.
Va ser la guanyadora de l’anomenat Judici de Paris, l’origen mitològic de la famosa Guerra de Troia. Les deesses Atena, Hera i Afrodita van demanar a Paris, fill del rei de Troia, que elegís a la més bella de les tres. Afrodita va seduir a Paris prometent-li l’amor de la dona més bella i Paris es va deixar convèncer i la va elegir a ella. La dona més bella era Helena, esposa de Menelau. Afrodita va ajudar a Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia. Això va motivar als grecs a unir-se per atacar la ciutat i recuperar a Helena. Naturalment, durant el transcurs de la guerra Afrodita va ajudar sempre als troians mentre que Atena i Hera ajudaven als grecs.
Afrodita i Cupido:
En aquesta escultura es veu Cupido amb Afrodita la seva mare. Eros és el déu de l’amor en la mitologia grega on era el déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido, també conegut com Amor. Se l’associa freqüentment amb Afrodita. En alguns mites, Eros va ser el fill d’Afrodita i Ares, però segons “El banquet” de Plató va ser concebut per «Porus» (l’abundància) i Pènia (la pobresa) en l’aniversari d’Afrodita.
El judici de Paris
Paris, era un príncep troià. La seva mare es va morir en tenir-lo a ell i el rei Píram el va adoptar i el va convertir en príncep. Un dia en una festa on hi assistien déus i mortals, les tres deesses Hera, Afrodita i Atena, li van demanar a Paris que jutgés qui era més bella de les tres, i Paris va escollir Afrodita. Aquesta es va convertir en la seva protectora durant la guerra de Troia, però les altres descarregavenla seva ira contra d’ell.
Apol·lo:
Àrtemis:
Atena:
En aquesta estàtua es representa la deessa Atena. És la deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge. El Partenó d’Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l’anomena Atenea o Pal·les Atenea. L’animal que la simbolitza és l’òliba i la seva planta, l’olivera.
Cronos:
En aquesta estàtua es representa Cronos. A la mitologia grega, Cronos era fill d’Urà (el cel) i Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus. Sovint ha estat confós amb el seu homònim Cronos . A la mitologia romana Cronos fou identificat com Saturn.
Mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. De la mateixa manera, per por de ser mutilat al seu torn pels seus propis fills, els devorava al temps que la seva esposa Rea els paria. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destronà i l’obligà a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps). D’ell deriven doncs les figures conegudes com a Pare Temps.
Demeter:
Dionís:
Gea:
Va ser la realitat primordial sorgida del Caos. Ella sola engendrà Pontos i Urà. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els titans, els ciclops i els Hecatonquirs.
Hades:
En aquesta fotografia es veu el déu Hades, es el déu dels morts i del món subterrani. Fill de Cronos i Rea, germà de Zeus, Hera, Posidó, Hèstia i Démeter. Després d’haver nascut, Hades va ser devorat per el seu pare, però salvat per el seu germà Zeus. El regne dels morts d’Hades era un regne boirós i fosc, on anaven a parar gairebé tots els mortals quan morien.
Hera
Hèrcules i el lleó de Nemea
Hèrcules, fill de Zeus i Alcmene, era el més gran dels herois mítics gràcies a la seva força sobrehumana. Matar el lleó de Nemea, va ser una de les primeres dotze proves d’Hèrcules. Era impossible matar-lo perquè es deia que Nemea tenia una pell tan gruixuda que seria molt difícil matar-lo amb qualsevol arma. Finalment Hèrcules mata al lleó de Nemea ofegant-lo amb les seves pròpies mans.
Mart:
Mart es el déu de la guerra, full de Juno i Zeus. Inicialment va se el déu de la fertilitat i la vegetació, però més tard s’inicià amb la batalla i d’aqui que en fos déu.
Posidó:
Déu dels mars i dels terratrèmols. Fill gran de Saturn i germà de Zeus i Hades. Tots els habitants de les aigües tenien que obeir-lo. Té com a símbol el trident.
Zeus:
Marta Keizer (4t C) i Ada Travesset (4t A)
